El temps i l'espera

“Som soldats derrotats d'una causa invencible.” Són paraules del bisbe Pere Casaldàliga. Em limito a reproduir-les per compartir-les amb aquells que no les conegueu. La causa són els drets humans i els soldats som nosaltres. L'escolto mentre condueixo, de matinada, i gràcies a la repetició del programa Solidaris de Catalunya Ràdio. L'entrevista la Rita Marzoa, que el deixa parlar perquè l'audiència l'escolti atentament. Escolto la seva veu, fràgil per la malaltia, compromesa per les fortes conviccions, i malgrat la llunyania i la precarietat de la línia de telèfon, se'm fa molt pròxima. Em parla de qüestions que em són molt fàcils d'establir-hi paral·lelismes amb la nostra realitat. Parla de dignitat, de lluita pacífica, de compromís amb el poble, de dret a decidir què es vol ser. Ell que ha treballat amb els camperols i els indígenes del Mato Grosso brasiler sap com n'és de dur i sacrificat un procés d'autodeterminació. Són pobles que han anat prenent consciència dels seus drets, que han assumit la seva identitat amb dignitat, tot i que el principi no fos així. Reconeix que el procés és lent, que requereix paciència però també constància, fermesa i perseverança, i Casaldàliga cita Marcuse: l'esperança només se la mereixen aquells que caminen. “Avui hem acabat la primera etapa del nostre camí” –va dir Carme Forcadell al final de la manifestació de l'11 de setembre–, “i a partir de demà continuarem treballant amb tenacitat, il·lusió i perseverança per aconseguir el nostre objectiu: la llibertat del nostre país”. “Res serà fàcil però tot és possible”, va dir Artur Mas per resumir el camí i la situació en què es trobava el país. La nostra causa és reclamar el dret que té qualsevol poble a dir què volem ser i cap on volem anar. No és tard però no ens podem encantar. I per això, per acabar, volia reproduir unes altres paraules de Casaldàliga, aquestes en vers, que tenen una lectura en clau catalana pel temps que vivim. I les reproduiré en castellà perquè és com les va escriure en el llibre El tiempo y la espera: “Es tarde / pero es nuestra hora. Es tarde / pero es todo el tiempo / que tenemos a mano / para hacer futuro. / Es tarde / pero somos nosotros / esta hora tardía. / Es tarde / pero es madrugada / si insistimos un poco.”