L'enquesta

Va ser tot un detall que divendres d'ara fa una setmana, l'últim dia de la Hispanidad, el ministre de la Presidència, que és el que mana la gent que treballa al Centre d'Investigacions Sociològiques, CIS, no donés festa als seus assalariats i no impedís que, així a l'atzar, una dona d'entre 30 i 40 anys, truqués a la porta de casa més o menys a la mateixa hora que alguns d'aquells que volen ser catalans i al mateix temps espanyols es manifestaven a la plaça de Catalunya de Barcelona. “Em voldria contestar una enquesta?”, em va dir. “Però avui no és festa?”, vaig preguntar-li sorprès. “A efectes pràctics no, el nostre cap sap que avui és un bon dia per trobar la gent a casa”. L'enquesta, per descomptat, era sobre política: què en pensava del president Mas, si recordava quin partit havia votat a les últimes eleccions, si me'n penedia i a quin partit votaria si hi hagués eleccions demà i, també, és clar, si em sentia català o espanyol i des de quan. Em va sorprendre però també veure que, a mesura que m'anava decantant, diguem-ne, a favor de l'equip de casa –bé, del que només es fixa en la casa que avui quasi tothom, se senti espanyol o no, està d'acord a dir que sent com la seva–, la dona s'anava animant i m'anava dient que ella també coincidia amb el que jo pensava. “I som molts?”. “Aquí, a Girona, entre els catalans que, a més, són catalanoparlants, pràcticament tothom”. I així vam anar contestant l'enquesta en estèreo o, si ho volen, per partida doble. I això passava l'últim dia de la Hispanidad que no hem celebrat, que és –comença a semblar– també l'últim de tots que no haurem celebrat, mentre allà, que és com dir aquí, una colla de gent a qui costa entendre que són minoria es manifestaven reclamant no deixar de ser espanyols, cosa que, jo diria, que pràcticament tothom està disposat a concedir-los, sempre, és clar, que ells no vulguin atorgar aquesta ració doble de nacionalitat a tots aquells que no érem a la plaça de Catalunya de Barcelona el 12 d'octubre al migdia. Més o menys, uns 7.494.000 catalans, comptats a l'estil dels populars que encara ens manen.