El dia de la marmota

Resulta sospitós que durant aquestes últimes setmanes (i només durant aquestes últimes setmanes) estiguin apareixent tantes persones posseïdes per un escepticisme mineral que fins ara no havien mostrat mai. Són persones que sobtadament declaren unes conviccions federals tan antigues com desconegudes per la comunitat. Són persones que, sense haver practicat mai aquesta línia reivindicativa, ara, piulada rere piulada, exigeixen sentit democràtic i cautela amb les formes i el llenguatge.

Encara que es tracti de la fe del convers o de projectar una interessada imatge de civilitat, cal celebrar aquesta explosió d'hipersensibilitat. Si aquest sobtat rigor no és només una mascarada per acabar exigint al catalanisme allò que se li ha disculpat durant segles a l'espanyolisme, s'haurà aconseguit un primer espai de diàleg i d'igualtat d'oportunitats.

Però és molt trist que aquesta sensibilitat no s'hagi revelat molt abans, a propòsit dels diversos capítols de catalanofòbia que la nostra realitat miserable prodiga diàriament. O com per exemple quan, poques hores després d'haver estat investit president de la Generalitat, José Montilla ignorava de manera salvatge el que tradicionalment ha significat la psiquiatria com a neutralització política del rival, i qualificava de cabòries les reivindicacions identitàries del catalanisme.

La directora de Bestiari il·lustrat ha dimitit. És molt injust i és molt més del que mai han fet els comunicadors d'altres mitjans, que durant decennis no només no han informat de certes detencions, maltractaments i tortures reals, sinó que n'han desinformat. En aquest llarg son de la marmota, Espanya segueix atrapada en el temps i atrapant-nos en el seu temps. L'any 2004, Josefa i Rafael, un matrimoni valencià, veien avortada la possibilitat d'adoptar una filla perquè la Generalitat valenciana va elaborar un informe negatiu al·legant que aquells aspirants a pares tenien “dificultats de comunicació verbal, ja que només s'expressaven en valencià”. Ara, vuit anys després, una jutgessa de Cantàbria retira la custòdia a un home per no “ensenyar castellà” a la seva filla de quatre anys. Al voltant de casos com aquests, els hipersensibles d'última fornada es veu que prefereixen guardar un silenci eixordador.