Obres anònimes

De cop apareix en qualsevol carrer de Girona sobre una vorera l'embalum d'una bastida destinada a cobrir la façana d'un edifici. Camions de gran tonatge descarreguen puntals i travesses i en pocs dies es munta una arquitectura efímera destinada a donar protecció als operaris que faran el treball de restaurar, modificar, enderrocar o construir un edifici. La durada d'aquesta bastida serà imprevisible.

L'home de carrer –tal com canta Francesc Pi de la Serra– contempla la maniobra, veu que el seu pas per aquell indret se li modifica i procura passar de manera que no s'exposi al trànsit rodat i que tampoc s'arrisqui que li caigui un maó al cap. Algunes persones canvien de vorera perquè senten pànic a caminar per sota de les obres en procés.

Generalment, l'obra és anònima: cap rètol informa de res si no és per part del constructor, que vol fer-se propaganda. En definitiva, a l'home del carrer no li ha d'importar, si no l'afecta personalment. I sempre li queda el recurs d'acudir a les oficines municipals i, si s'arma de paciència, fer cua i, si se sap explicar amb gestos i aproximacions del lloc i –sobretot– si la sort l'acompanya i troba un funcionari que estigui de bones, li pot arribar a ensenyar l'expedient de l'obra en qüestió... Al·leluia!

Casualment, un amable lector ens ha tramès la fotografia en què es pot veure com compleix l'Ajuntament de París amb el deure tan elemental d'informar la ciutadania de les obres en curs, tant si són de promoció privada, com pública. En un dels rètols que figuren a les bastides a la capital francesa i que es poden llegir perfectament.

Observant aquests rètol –de dimensions apreciables– hom queda informat de les qüestions principals que afecten qualsevol obra que es porti a terme.

D'entrada, s'assabenta que li ha estat atorgat l'oportú permís, així com es descriu una síntesi de l'obra que es projecta fer i el codi d'identificació d'aquesta autorització per tal de poder-ne ampliar referències acudint a l'alcaldia; consta igualment la denominació social del beneficiari de l'obra, i fins i tot en aquest cas el codi d'una modificació posterior aprovada, la data en què es va atorgar, el lloc de l'operació i l'oficina on es pot consultar la documentació que ho empara, així com el dret a presentar-hi recursos i el termini legal per fer-ho, contra la corresponent autorització administrativa, si es considera que pot causar perjudici o vulnerar la legislació urbanística.

Tots els consistoris gironins que s'han succeït en el temps han parlat sempre de transparència però no l'han portada massa a la pràctica. Vet aquí una manera elemental de complir aquest propòsit en un fet concret: informant sense embuts la ciutadania d'aquelles obres que apareixen de cop junt a les vies urbanes i de què ara no es dóna cap referència.