Pensava en Àfrica...

Aquestes últimes hores han caigut a les meves mans 3 eines diferents que m'han fet fer tombs a la cosa. Una era una nota de premsa de la Federació d'ONG per la Pau, es qüestionen la idoneïtat del Nobel de la pau a la Unió Europea. Les ONG valoren el fet que la UE fomenta valors de pau, però també constaten que ha gastat 407 milions de dòlars en despesa militar el 2011, la segona regió que més ha gastat en qüestions militars després d'Amèrica del Nord. I hi dono tombs perquè al mateix temps que m'ha arribat aquesta consideració, també llegeixo entusiasmada un parell de llibres, un de Pagès Editors i l'altre de Now Books sobre l'Àfrica i els africans. Africans que viuen allà, però també aquí. Llibres que, si em permeteu, jo us recomano: el primer és de la premi Nobel del 2011, Leymah Gbowee, i es titula El poder és nostre; el segon, de l'exfutbolista Lilian Thuram, parla concretament de la lluita contra el racisme i es titula Mis estrellas negras.

I no només pel que escriuen, Gbowee sobre l'apoderament de les dones a l'Àfrica, el doble reconeixement d'una realitat que està fent reeixir el continent, i Thuram sobre la lluita intel·lectual contra el racisme, que no és res més que una anomalia cultural. La meva necessitat de desconstruir coses que no rutllen, i construir de nou una possible realitat diferent, fa que pensi que és un esforç que convindria que féssim en la manera com ens relacionem amb l'Àfrica, i en extensió, amb tots els països del planeta, al sud o al nord. Tenim l'oportunitat de relacionar-nos amb altres nacions, en un pla d'igualtat, i hem de fer aquest esforç. I igualtat vol dir sense paternalismes, ni sentiments d'inferioritat. Provant de saber escoltar més que no pas alliçonar. Aprenent del que altres maneres de veure el món han construït encara que no sigui la nostra. Sempre he pensat que tenim molt més a guanyar mirant de sumar. I ara que hi estem posats, mirem al sud de nou, de manera constructiva. Penso que ho podem fer.