Falta de credibilitat
A les Corts espanyoles, a causa del calendari electoral, aquest any no hi haurà debat de política general –anomenat debat de l'estat de la nació–. La veritat és que, tal com està el calendari d'eleccions ara mateix, un debat així seria una olla de grills. Pel que fa a l'interès polític, el debat és substituït pel del pressupost de l'any vinent que s'està fent aquesta setmana.
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha fet un discurs optimista sobre la situació econòmica. Amb alegria ha anunciat fins i tot que la recessió va a la baixa i que d'aquí uns mesos veurem el sol. El discurs respirava eufòria tot afirmant que Espanya està davant del pressupost més social de la història. Si això fos veritat seria fantàstic. És el que tothom espera sentir. Que hi hagi una data perquè comenci la remuntada, que s'acabi la crisi i que n'hi hagi per a tothom.
Sí, si fos veritat seria fantàstic. El problema és que ningú s'ho creu. Així s'ha vist quan la borsa i els mercats internacionals no han fet cas de les bones intencions del ministre. Ningú se l'ha cregut. Ni l'oposició ni pràcticament els seus, que veuen que la crisi va per llarg.
A banda de la situació econòmica, el més lamentable és que ni les paraules d'un ministre poden tenir prou credibilitat en seu parlamentària. Ni quan dóna la bona nova que el país està remuntant el vol. Quelcom està passant i és lògic el distanciament entre el món polític i el ciutadà. És un problema que cada cop sigui més fàcil enganyar i que no passi res. No és cap solució protestar al voltant del Congrés dels Diputats per no creure en els polítics, tot i que és una reacció lògica per dir que ja n'hi ha prou.
El ministre no pot ser creïble si destina dels fons de l'Estat milions d'euros als bancs i no hi ha cap partida concreta per al foment de l'ocupació juvenil.
Fa un temps es reclamava que hi hagués polítics capaços de transmetre optimisme, alegria i ganes de llançar la casa per la finestra. Ara crec que s'ha de reclamar persones que donin confiança amb la seva paraula. En un moment determinat era moda crear eufòria i moral constant de victòria i es demanava carisma al polític. Qui no recorda l'anterior president del govern, Rodríguez Zapatero, afirmant que Espanya tenia el millor sistema financer del món. A principis de la democràcia, un ministre d'Economia assegurava que en poc temps es podien crear vuit-cents mil llocs de treball. Aznar va arribar a dir que un alemany tenia el mateix nivell de vida i les mateixes oportunitats que un espanyol i d'altres prometences menors com aquell alcalde que va prometre dues festes majors a l'any.
Tot depèn de la credibilitat. En cas contrari és millor que callin...