El vi al món romà i avui

Coneixem el vi des de temps immemorials i segueix essent apreciat, per raons gastronòmiques, lúdiques, sanitàries i econòmiques. Només cal veure les referències a aquesta beguda alcohòlica del darrer número del suplement L'Econòmic d'aquest diari. La primera té relació amb el canvi climàtic, degut sobretot a causes geològiques, però l'activitat humana hi pot influir negativament per abocament de gasos, com ara el diòxid de carboni (CO2) i altres, a l'atmosfera. L'esmentat suplement informava del primer vi “CeroCO2”, del celler Eccociwine de Sant Martí Vell, pioner en el càlcul i compensació de les emissions de gasos, amb la finalitat que la seva producció no deixi una empremta ambiental negativa.

La segona referència és l'entrevista a Ramon Viader, membre d'una nissaga de farmacèutics que han aplicat els seus coneixements a la consultoria sobre anàlisi, producció i qualitat del vi i el seu entorn. Viader és autor del llibre Vi, cos i cervell, publicat per l'Associació Catalana de Ciències de l'Alimentació i l'Institut d'Estudis Catalans, ben útil per entendre les bases científiques de les relacions del vi (color, aroma, tacte) amb els sentits. La ciència ha contribuït a conèixer i millorar aquesta beguda, que l'enòleg nord-americà Maynard Amerine descrivia com un feliç invent de la humanitat consistent en una dissolució de centenars de substàncies que es conjuminen subtilment. També deia que la ciència de la vinificació pot garantir “un bon vi”, però no sempre pot explicar “un gran vi”, resultat de la conjunció de molts factors, no tots controlables. La darrera referència la fa Francesc Roca quan esmenta que els catalans van contribuir a la introducció de la vinya a les Amèriques.

Per altra banda, fa poc, la revista El Temps informava de la reobertura del Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya de Vilafranca del Penedès, i de la publicació del llibre de Pere Sans Cuina. Apropament a la cultura del vi i la cuina a la Mediterrània.

El món mèdic i científic també investiga sobre el vi. Dos treballs recents estudien el paper del vi negre en la prevenció de la malaltia d'Alzheimer i l'efecte negatiu del consum, fins i tot moderat, d'alcohol en pacients grans amb trastorns cardiovasculars, la qual cosa ens porta a valorar qui pot beure vi i en quina quantitat.

Els grans introductors del vi a casa nostra van ser els romans. Això, i com era el vi romà, ens ho va explicar el proppassat 7 d'octubre l'arqueòloga Montserrat Comas, del Museu de Badalona, al jaciment romà de la vil·la de Sent-romà, restaurat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en la celebració dels “2000 anys de vi a Tiana”. Roma va incorporar el vi, que li arribà dels grecs, i el va “democratitzar”, posant-lo a l'abast de tothom. Com diu la inscripció d'una llàntia romana, “el sopar dels pobres consisteix en pa i vi”. La Laietània, zona que comprenia el Maresme, el Barcelonès i el Vallès, va tenir una activitat vitivinícola notable. Can Sent-romà ho va fer a partir del segle II dC, i es convertí en una de les vil·les més importants per les dimensions i qualitat de les seves instal·lacions vinícoles. El vi que feien els romans era diferent de l'actual. Hi afegien pega i colofònia (com el vi grec retsina) per impermeabilitzar recipients, aigua salada o de mar per potenciar el gust i conservar, guix per rebaixar l'acidesa, mel per endolcir, i l'aromatitzaven amb espècies, plantes, flors i fruites. Restes d'aquests ingredients han estat estudiades en residus d'àmfores del Museu de Badalona pel grup de la professora Rosa Lamuela, del departament de nutrició i bromatologia de la Universitat de Barcelona.

És a dir, que fer servir additius i ingredients per elaborar aliments i begudes no és un invent de la moderna tecnologia d'aliments. El mulsum, vi negre amb mel i espècies amb què ens van obsequiar a Can Sent-romà, era ben agradable. Si en voleu saber més podeu llegir la monografia El vi en l'època romana, i les actes dels col·loquis El vi a l'antiguitat, de 1985 i de 1998, editats pel Museu de Badalona. Als descendents dels laietans ens segueix interessant el vi, el del present i el del passat.