La insostenible lleugeresa
Feia dècades que el catalanisme cultural i polític no mantenia una actitud de tanta lleugeresa en relació amb el País Valencià i les Balears, així com amb allò que ocorre més enllà de les Alberes o banda ençà del Cinca. El partit que governa Espanya és el mateix que ho fa a la Generalitat valenciana, al govern balear i a la Diputació General d'Aragó, on té un únic llibre d'estil: una nació, una cultura, una llengua, una bandera. L'espanyola, por supuesto... M'esgarrifo en llegir, a les xarxes socials, comentaris de pretesos independentistes catalans que manifesten en relació amb aquests territoris i la seva gent la mateixa indiferència, o potser encara més, que poden sentir cap a Belize, Vanuatu o el Kirguizistan.
És al País Valencià on l'ofensiva espanyolitzadora i, doncs, desvalencianitzadora i anticatalana, ha tingut una intensitat més agressiva, mentre Canal 9 i TV3 no poden ser vistos amb normalitat a tot l'àmbit lingüístic. Els socialistes, que hi havien governat abans, no van adoptar mesures per evitar la malvestat posterior. I tampoc no van fer-ho quan governaven a Aragó, tot i tenir un president catalanoparlant. L'arribada del PP al govern aragonès ha comportat, a través d'una consellera de Cultura (?) natural de Ripoll, l'atemptat filològic més ridícul produït els darrers mil·lennis com és ara amagar el nom de “català” per a la llengua pròpia de la Franja i convertir-la en “aragonès oriental”. El descobriment d'una nova llengua romànica ha sorprès la comunitat científica internacional... En un conegut centre comercial d'Alacant, a la llibreria, hi ha una secció en “idioma autonómico”! Evitar la raó científica i la veritat és també el que fa el govern de José Ramón Bauzá, que, per no pronunciar el mot “català”, en diu “l'altra llengua cooficial distinta del castellà”. Com si amb això no n'hi hagués prou, el primer que van fer va ser suprimir la direcció general de Política Lingüística (en van crear una de nova, de Caça, va de debò!) i van tancar també la TV de Mallorca i Ona Mallorca, ambdues públiques i en català; Maó s'ha convertit en Mahón i Palma en Palma de Mallorca; el canal televisiu IB3, on ja no hi ha doblatge en català dels films, deixarà de veure's fora de les Balears; la llibreria Espai Mallorca de Barcelona, únic lloc per trobar les novetats editorials i discogràfiques illenques, podria tancar les seves portes; el conseller d'Educació i Cultura, és una manera de parlar, informa en un programa a la televisió franquista Intereconomía que suprimirà per decret la immersió lingüística a les escoles, etc.
Mentrestant, hi ha jubilats que fan vaga de fam i caminades per la llengua, delegacions que van al Parlament Europeu, centres educatius i moltes persones s'enllacen per la nostra llengua i l'ofensiva governamental perquè els pares i mares inscriguin els seus fills a escola, rebutjant el català, ha estat un veritable fracàs. I, nosaltres, al Principat, mirem com plou, com si tot això no tingués res a veure amb nosaltres, com si qualsevol atac contra la llengua catalana no fos un atac contra la llengua catalana, tota la llengua, es produeixi on es produeixi. Ja deia Joan Fuster que la llengua i la bandera no és que siguin iguals, és que són la mateixa. Ara que se li fan tants homenatges, caldria que el catalanisme abandonés la miopia, la insensatesa i la falsa prudència, per actuar en conseqüència i passar de la lleugeresa regional a la consistència nacional i respondre globalment. Fer-ho, en el terreny lingüístic i cultural, no implica, necessàriament, optar per la independència dels Països Catalans, sinó, pel cap baix, per la ciència i un mínim de dignitat. I no s'hi val a dir que “allà” tenen el PP, perquè és el que la gent ha votat. Com deia fa poc una internauta, no tothom els ha votat i això fóra com dir que a Badalona tots són racistes o al Principat tots conservadors. Eh, què no? Idò, això.
