La llibertat

El pot és de 15.000 milions d'euros, però a l'anunci on en parlaven no destacaven la quantitat, sinó que deien –en castellà, naturalment, que això era un anunci per a “tot Espanya”– que la llibertat és el premi. La llibertat –diu el tòpic– no té preu. Però 15.000 milions d'euros no és un preu, sinó una fortuna. De fet, quasi costa tant d'imaginar que algú pugui tenir-los com de saber què en faria. A l'anunci, en tot cas, no es van lluir a l'hora d'il·lustrar-lo. Diuen que una imatge val més que mil paraules, però amb les imatges és també millor coincidir amb allò que també diu molta gent. S'hi veia una paret trencada, com si fos una finestra feta a cops de martell. Més enllà d'aquesta obertura, hi havia un penya-segat amb un pi, un tros de mar en calma i un veler tot solet. No s'hi van pas pensar gaire els de l'anunci. Però no em va semblar que fos un altre tòpic, sinó un encert perquè, en el fons, del que es tracta als anuncis és d'arribar a la gent, com a més gent millor, i a la gent –a la gran majoria, vull dir– s'hi arriba no descobrint-li allò que no sap, sinó confirmant-li allò que imagina. És el que fan els anunciants, és el que fan els partits polítics quan són majors d'edat i és el que fa la majoria de la gent que triomfa als escenaris o als programes de més audiència. Fan l'efecte que sorprenen, però, ben mirat, confirmen. Que algú té 100.000 euros? Doncs que compri un pis. Que algú en té 15.000 milions? Doncs que fugi del pis que hauria comprat amb 100.000 euros. Escric això, mentre repasso les declaracions de Núñez Feijóo i d'Iñigo Urkullu. Més enllà del nacionalisme de vol baix del PNB i del regionalisme moderat del PP gallec, cap dels dos no va prometre gaire res diferent a les eleccions de Galícia o del País Basc. Sortir de la crisi, crear llocs de treball, fer més eficaç l'administració… No pas tan lluny del que aquí diu Sánchez-Camacho. Però a Catalunya el PP no hi té res a fer. Què devia estar pensant Rajoy, quan avui, qui té més possibilitats de guanyar les eleccions hagi de prometre no un camí conegut, sinó un camí que fins no fa tant només una minoria important volíem?