Corrupció i sous

La nostra en general estimada Unió Europea està donant mala imatge. Mentre que als ciutadans comuns ens estan imposant retallades en despesa social i en salaris, vet aquí que un excomissari europeu de Sanitat està rebent un substanciós tracte de favor.

John Dalli va dimitir per acusacions de corrupció, però la seva sortida de la Comissió Europea no representarà, ni de bon tros, un daltabaix per a la seva economia. Durant els propers tres anys té assegurada una compensació mensual de 9.000 euros, i a partir de llavors, una pensió de per vida de 2.300 euros al mes. Si estalvia una mica durant el fructuós trienni, encara podrà arrodonir la pensió i gaudir d'una jubilació en la qual una immensa part del món ni tan sols somia.

Pel que fa a la immediata compensació, la Comissió Europea la justifica al·legant que fins que no es demostri el contrari el senyor Dalli és innocent. D'acord, però el que pot encendre els ànims és que aquests 9.000 euros representen el 45% del seu sou, i el dels seus col·legues, és clar. Uns salaris de 20.000 euros al mes. Que fan molta feina, quan la fan bé? Només faltaria!... Però és que hi ha moltes persones que també en fan molta, de feina, i molt bé. Per exemple, els metges de la sanitat pública, amb uns sous que no s'hi assemblen ni de bon tros.

Aquest afer ens porta a la memòria l'accés de Christine Lagarde a l'FMI com a directora, l'any 2011, en substitució de Dominique Strauss-Kahn. El primer que va fer va ser dictar austeritat, i el segon, apujar-se el sou un 11%, que per alguna cosa era la capitost i podia fer-ho. Ni ella va mostrar la més mínima vergonya ni, que se sàpiga, ningú amb veu i vot no li ho va retreure.

Hi ha dos sectors socials que requereixen una neteja urgent: el financer i el polític. L'un mana de debò i l'altre cobra bé per fer la tasca que li manen. La crisi la munten uns quants i la pateixen la majoria. Si hi ha polítics, partits i moviments socials disposats a capgirar la injustícia, valdrà la pena fer-los costat.