Els companys socialistes
Tinc un munt d'amics socialistes, alguns amb carnet i molts als rengles dels ex, gent amb qui he compartit moltes coses grates i, també, la cruesa de força desacords ideològics, més durs en joves temps de militància i més assossegats quan el temps ha anat posant les coses a lloc. Però continuo tenint bones amistats amb gent del PSC-PSOE, i fins he cultivat nous amics en la franja de joves militants. Són gent que em cau bé, malgrat les discrepàncies amb la línia del partit.
Ara veig extremadament preocupats, fins i tot desanimats, els meus coneguts sociates, desmotivats davant una situació que els supera i en la qual no saben com col·locar-se. Alguns, tot i ser molt crítics amb el partit, continuen cotitzant i encara mantenen el vot fidel, més per raons històriques que per propi convenciment, segurs que els cal una redefinició del partit, però amb poca trempera per intentar batalles dins l'organització. Talment, lamenten la falta d'un lideratge segur, però també saben que el problema no és de líders sinó d'idees, i no saben com sortir-se'n.
Fa pocs dies vaig sopar amb un alcalde socialista d'una població mitjana de l'interior, i el seu desànim era patent, orfe de suport ideològic dins el col·lectiu i amb un reguitzell de dubtes oberts, d'aquells que té qualsevol persona quan, en la soledat, elucubra sobre el trencament amb la parella. I també he parlat amb vells militants, restes de l'engrescadora Convergència Socialista, que segueixen amb desengany la deriva d'aquell partit que estimaren i que fins i tot ara estimen.
Mala peça al teler, quan un partit presenta una proposta electoral indefinida, amb un cap de llista gens engrescador i un segon que no coneixen ni els seus veïns d'escala. Sóc dels que crec que, a darrera hora, encara aconseguiran un bon farcell de vots dels indecisos o els fidels votants anteriors, que es deixaran portar
pel vot de la nostàlgia. Mes el drama no és la sangria de vots actuals, no; la tragèdia és que hi ha un partit socialista en descomposició i no troba motius ni complicitats per refer-se d'una situació com aquesta. Els meus amics socialistes s'ho passen malament i penso
que seria bo, per a ells i el país, que, després de la campanya electoral, trobessin pistes per iniciar la remuntada.
