Promeses incomplertes

L'adjudicació per enèsima vegada de les obres per ampliar l'N-II anunciada aquesta setmana fa témer que es convertirà en una més de l'allau de promeses incomplertes a què ens tenen acostumats els polítics. Si la història de l'N-II ha estat una història de despropòsits, encara ho és més la dels projectes que s'han quedat al calaix sense cap mena de vergonya per part d'aquelles persones que els van proposar i defensar. I tant és el color polític i l'administració a què pertanyin aquestes persones, perquè d'incompliments n'hi ha per donar i per vendre. Només cal fer un cop d'ull a l'hemeroteca per comprovar que ningú no pot llançar la primera pedra. A això, cal afegir-hi que s'ha arribat a un punt que els ciutadans ens hem acostumat a aquesta situació. Ens hem acostumat a escoltar com ens venen projectes que al final només són una manera de malbaratar promeses i també diners en la seva redacció. Però això als polítics els ha anat de primera. S'aprofiten sovint del fet que els ciutadans no tenim memòria o que la que tenim sigui selectiva. Això fa que ja no recordem com fa uns anys el mateix govern del partit que ara mana a Espanya prometia a so de bombo i platerets un projecte històric per a Girona que ara diu que no complirà. I ho diu sense cap mena de vergonya i amb un gran problema de pèrdua, més selectiva que mai, de memòria. Aquests dies de Fires de Girona els visitants que s'acostin a la ciutat podran comprovar com s'ha incomplert una de les grans promeses que va fer fa uns anys l'actual presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que el tren es faria subterrani i desapareixeria el famós viaducte. D'això fa ni més ni menys que onze anys! I després d'aquests onze anys el viaducte segueix al mateix lloc, l'arribada del tren d'alta velocitat porta tan retard que ja ningú recorda quan havia de ser i, per rematar-ho, ara el govern espanyol diu que no es farà subterrani el tren convencional. Segurament que molts dels veïns de Girona i molts dels visitants que hi passejaran aquests dies s'han acostumat tant a veure la ciutat de cap per avall que ja creuen que les obres al voltant del tren formen part del paisatge habitual. Però pot ser un bon moment per recuperar la memòria. Per recordar que no es pot permetre que cada vegada que s'acosten eleccions ens menystinguin d'aquesta manera, que ens intentin vendre duros a quatre pessetes.