Què votarem el 25-N?

S'acaba el mes d'octubre i entrarem al mes més transcendent de la història recent de Catalunya. Es miri com es miri, les eleccions del 25-N no són una convocatòria electoral més. Els polítics i els partits, però, han entrat en la dinàmica electoral habitual, i fan servir les estratègies que consideren convenients per atraure votants. Així, Convergència creu que el fet de no pronunciar la paraula de 13 lletres li farà guanyar votants dubtosos o poc donats a discursos radicals. El PP, per contra, està convençut que és precisament amb discursos extremistes, amenaçadors i catastrofistes que aconseguirà retenir els seus electors. Iniciativa, per la seva banda, s'entesta a no entendre que avui la política catalana gira al voltant de l'eix unionisme-independentisme, i vol centrar la campanya en l'eix esquerra-dreta, tot basant el seu missatge en una negació que cita la marca electoral de l'adversari en la seva pròpia propaganda (per més que hi dono voltes no acabo d'entendre-ho). ERC, a pesar d'haver de lluitar per no veure el seu espai fagocitat per CiU, sap que el seu paper en l'auca de la independència serà el de fer pinya precisament amb ells per construir la independència a partir del 26-N. Els més petits, com Solidaritat o les CUP, veuran com el sistema d'Hondt s'acarnissa amb l'atomització de l'oferta independentista. I el PSC...

Més enllà del circ electoral que ens acompanyarà durant tot el mes, està clar que els catalans no votarem cap altra cosa que “independència sí”, o “independència no”. Triarem l'opció política que sigui en funció d'aquesta variable i no de cap altra. Ni les retallades, ni la crisi, ni res de res. Com va apuntar el propi Mas –que ha demostrat una talla de líder que està sorprenent propis i estranys–, les eleccions del 25-N seran la primera volta del referèndum. Que els membres del Parlament que surti elegit tinguin clara una cosa: els catalans no estem disposats a acceptar que la segona volta es faci esperar gaire. És un luxe que no ens podem permetre, perquè romandre a Espanya vol dir misèria i recentralització. A partir del 26-N, aneu per feina, senyors diputats.