Fortunes franquistes
José Manuel Entrecanales és el president de la constructora Acciona i president de l'Institut de l'Empresa Familiar, l'IEF. Ha convocat una reunió extraordinària de l'IEF per aprovar una declaració sobre la qüestió catalana, segons informa La Vanguàrdia (21 d'octubre). Val la pena presentar l'empresari i l'entitat que presideix.
Els Entrecanales, que tenen origen basc, com tantes altres famílies de l'elit madrilenya, van fer la seva fortuna durant el franquisme gràcies a les bones relacions amb el dictador. En aquells temps, les grans obres públiques es donaven als amics del règim i es negaven als qui no ho eren prou. La seva empresa va construir les bases militars que el general Franco concedí als americans a canvi d'ajut econòmic, així com embassaments i obres portuàries que depenien del poder polític. Els anomenats “Nuevos Ministerios”, que s'arrengleren a la Castellana de Madrid, també van ser obra seva. Els Entrecanales van absorbir el 1997 una empresa catalana, Cubiertas y MZOV SA, antiga Cubiertas y Tejados i es van convertir en l'actual Acciona.
L'actual president forma part de la tercera generació familiar, que ha rebut l'herència, guanyada gràcies al dictador, però només coneix la figura de Franco pels llibres d'història. Són els hereus del franquisme. Es tracta de mitja dotzena de famílies que viuen a Madrid i que tenen un gran poder econòmic i polític, mani qui mani. Tant en dictadura com en democràcia el centralisme espanyol ha jugat a favor seu.
L'Institut de l'Empresa Familiar es va crear a Barcelona el 1991. Els membres eren tots catalans en un primer moment. Però l'aparició d'alguns no catalans va provocar que el domicili passés a Madrid, tot i que la majoria d'associats continuen sent catalans. A l'Estat, les entitats importants han de ser madrilenyes per definició. Tot i això, els presidents van ser catalans fins al 2003, quan el president dels matalassos Pikolín i del Reial Saragossa va substituir José Manuel Lara, de Planeta.
Els grans empresaris catalans reben fortes pressions perquè es defineixin sobre el futur de l'Estat espanyol. Espero que callin, que és el que els toca, i que expressin la seva voluntat política amb el vot el 25 de novembre, però no amb un acord d'una associació empresarial.
Acciona –societat madrilenya– aspira a comprar l'empresa potabilitzadora de les aigües del Ter-Llobregat, actualment pública, en competència amb Agbar. Confio que la decisió es prendrà sense tenir en compte l'origen de l'oferta, sinó els interessos dels consumidors. No som com altres. El president d'Endesa va dir fa uns anys, quan Gas Natural volia prendre el control de la societat elèctrica, que “antes alemana que catalana”, i va acabar sent italiana, en una operació que va fer guanyar centenars de milions d'euros als Entrecanales.
Com es diu en castellà, m'han acabat els torrons?
