Un sofà a la riba
La justa llàgrima
La independència es tractarà a partir d'uns pressupòsits emocionals
La campanya electoral que és a la cantonada tindrà un fort component emocional. Es discutiran, per descomptat, tot i que potser amb sordina, les solucions a la crisi que patim. Es parlarà de com fer baixar la xifra indigna de l'atur, de com fer front a la davallada de les prestacions socials, de com evitar que l'educació i la sanitat resultin encara més afectades. Hi haurà debats sobre la pobresa i sobre les polítiques de contenció que generen més pobresa, sobre els desnonaments i sobre els bancs dolents, sobre el rescat. Però tot això, essent decisiu, quedarà en un segon pla davant la protagonista indiscutible de la temporada, aquesta sobirania que rep noms diversos, en funció de les circumstàncies i de l'auditori, i que es planta enmig del debat gràcies, en part, al moment crític que vivim. La independència, però, tot i els dubtes legals, tot i les discrepàncies sobre la viabilitat econòmica o la incorporació a la Unió Europea, la independència, dic, s'instal·larà en la disputa electoral a partir d'uns pressupòsits que, sobretot, seran emocionals.
Un exemple és el primer vídeo de partit que hem pogut veure. La campanya institucional recalca la historicitat futura (si en podem dir així) del 25 de novembre i utilitza el nom de l'estelada en va (almenys a mi m'ho sembla): hi hauria d'haver una certa distància, una pulcritud democràtica, admetent que hi ha ciutadans, i ells també són un determinat gruix de la població del país, que no entenen la manifestació de l'11 de setembre com a part del seu imaginari sentimental. A diferència del que proposa la Generalitat (votar en un sentit esbiaixat que l'administració no hauria de preveure i no pas incitar al vot, sigui quina sigui l'opció triada) la campanya d'ERC incideix legítimament en allò que li pertoca i que dóna un sentit diguem-ne transcendent a la seva pràctica política. Som on som, vénen a dir, perquè abans hi va haver qui ens va fer ser com som. Aprofitant aquestes diades de record mortuori, ERC va al cementiri a retre homenatge als difunts patriotes. Amb intensitat, amb la justa llàgrima. Amb criteri, honestedat i sentit de la justícia. Tots els vídeos fossin així.
