L'endemà del dissabte

Ara que falten dos dies per a les eleccions nord-americanes, s'ha pogut veure que els republicans han donat un paper importantíssim al cristianisme durant la campanya electoral. I això no és només perquè Mitt Romney pertany a una secta que creu que un novaiorquès de 24 anys va dictar, el 1820, les 584 pàgines d'un llibre profètic a partir de dues taules d'or escrites en un idioma inexistent i abandonades per membres d'una tribu perduda d'Israel que havia arribat a les Amèriques segles abans del naixement de Jesucrist. No, és que molts candidats republicans han dit moltes coses molt rares en nom de la (seva) fe. Per exemple, segons el senador Tod Akin, les dones violades “legítimament” [sic] mai no donen a llum, mentre que el també senador Richard Mourdock ha afirmat tot el contrari: qualsevol embaràs causat per una violació demostra “la voluntat de Déu”.

De fet, a la Convenció Republicana d'aquest any, els ponents van fer 35 referències a Déu, força més de les que es poden sentir en una missa qualsevol. No és de sorprendre que l'exrepublicà Mike Lofgren acabi de publicar un llibre en què denuncia la influència creixent de la dreta religiosa en el Partit Republicà, i sobretot del sector anomenat dominionista –que inclou el governador de Texas, Rick Perry–, que no pararà, diu l'autor, fins que converteixi els Estats Units en una teocràcia cristiana.

Tanta religiositat no és incompatible, pel que es veu, amb l'ànim de lucre. S'acaba de descobrir, per exemple, que el mateix Mitt Romney va evitar pagar impostos durant 15 anys a través d'una organització benèfica falsa, aprofitant-se així de l'exempció de què gaudeix l'Església mormona. Però és el devot estat de Texas que ens ha ofert una mostra de què pot passar quan hi ha un conflicte directe entre Déu i el diner: aquest juliol, l'Associació de Cementiris de Texas va arrendar els drets miners de tres cementiris a una companyia de gas. Als parents dels difunts, evidentment, no els ha fet gens de gràcia que s'estigui perforant les tombes dels avantpassats per ficar-hi gasoductes, però el director de la companyia, John Campbell, els ha assegurat que com que ha comprat els drets corresponents, la perforació profanadora continuarà. Una petita metàfora, potser, del pa que s'hi donarà arreu dels Estats Units si el Sr. Mitt guanya demà passat.