Al cor

A Berlusconi li agraden les dones, a Mario Monti li agrada Espanya. L'altre dia, va equivocar-se i va dir que el primer estat –bé, ell va dir país, però nosaltres ja ens entenem si diguem estat–, el primer estat, doncs, que es va saltar el dèficit de tot Europa va ser Espanya. Volia dir Alemanya, però va dir Espanya, I, de seguida, per justificar la seva errada –tenia José Manuel García-Margallo, el ministre espanyol d'Exteriors, davant seu– va dir: “És que m'he equivocat perquè sempre porto Espanya al cor.” Berlusconi portava les dones a les seves festes, i si podia –i sembla que sovint podia– les duia al llit. Mario Monti en té prou de portar Espanya al cor, tot i que això faci que s'equivoqui de tant en tant. Al cor, però, tots hi portem moltes coses: n'hi ha que, com Monti, el seu país –a Catalunya, cada dia hi ha més gent que hi porta el país. Ai, Senyor! N'hi ha prou de dur-lo a la papereta del vot–. N'hi ha que també hi porten l'home o la dona que estimen, els fills, els pares, tots els familiars, un grapat d'amics, el seu equip de futbol, algun record dolorós, la seva fe, si és que tenen fe, i un munt de coses més que ara em deixo. Fa anys, el cantant Raphael va fer una cançó que es deia Te llevo en el corazón; Kathryn Smith, que deu ser més realista, va escriure una novel·la que es deia Encara et porto al cor i Susanna Tamaro, que devia voler vendre llibres més que no pas dir-nos què passava als nostres cors, una altra que es deia A on el cor et porti. Al cor, generalment la gent hi portem tantes coses que, per tal que els altres ho sàpiguen, hem inventat els escuts, un devessall de frases fetes sobre el cor que deixem anar sovint i els logotips de moltes marques comercials que millor que no ens deixin mai perquè així els altres saben que vestim de marca. Alguns, a més, es toquen el cor quan parlen o diuen que t'obren el cor encara que mai no l'acabin d'obrir. Monti, doncs, duu Espanya al cor perquè és al cor on se solen portar les coses i no pas, posem-hi, a les aixelles. Quan algú té por de perdre alguna cosa, se la posa a la butxaca. Quan algú sap que no la perdrà mai, diu que la porta al cor. I això, no es pensin, a la llarga també pot ser un problema.