Festes i ponts
Si feu pont, aprofiteu-lo, perquè sembla que això s'acaba. Ara, els que governen des de Madrid volen racionalitzar el calendari festiu i posar ordre a un tema que sempre que s'ha plantejat desferma tempestes. Les catorze jornades festives que es troben anualment als almanacs són moltes i, a més, comporten un ajust complementari quan s'hi sumen els ponts festius que s'enganxen, per davant o per darrere, a la pròpia celebració. Dat i fet, tothom s'apunta a la festa i les cròniques diuen que, després de Malta, les Espanyes és el país on es fan més campanes, oficials o oficioses.
Però tocar les jornades festives és complicat, perquè s'han de consensuar amb les autonomies –que fins avui encara són vigents–, les reivindicacions sindicals i el poder religiós. Els sindicats no transigeixen amb el Primer de Maig i els governs autonòmics mantenen les seves celebracions històriques o inventades, només faltaria. I es diu que l'Església Catòlica, representada pel totpoderós Rouco Varela, no està disposada a renunciar a la festa de la Puríssima, malgrat que el mateix concepte de la festa està molt qüestionat per la teologia més moderna. D'altra banda, l'administració central manté que la festa de la Hispanitat és inqüestionable. Nadal, Cap d'Any i Divendres Sant semblen destinats a salvar-se, tot i que el dia de la Constitució es podria traslladar al dilluns següent, per evitar ponts, un fet interessant quan molts altres mantenen que la Constitució és inamovible (o es referien a una altra cosa?).
Embolica que fa fort: Tots Sants està destinada a desaparèixer com a festiu, engegant enlaire el negoci de les típiques castanyeres i de les inacabables cues a les entrades dels cementiris, potser amb la maldestra intenció de potenciar els Halloween, que imposen les seves normes. Les papil·les gustatives estan de dol i els panellets potser esdevindran una antigalla.
Tocar les festes és complicat i tothom es pot sentir ofès en els seus gustos. Per a mi, respectar el dia del record de l'escabetxina dels pobles amerindis (12 d'octubre) és una salvatjada i mantenir la Immaculada (8 de desembre), una manca de maduresa religiosa. Prefereixo les festes de tradició gastronòmica i cada vegada m'agraden menys els records de prebendes i exaltacions patriòtiques; queda dit.
