Es perdrà el paper?

És una pregunta que es fan i ens fan cada dia els lectors assidus de diaris. Internet s'ho menjarà tot, diuen els més pessimistes, els diaris de paper els haurem d'anar a veure a les hemeroteques. Quan sento aquestes afirmacions em trasllado a aquella època en què el meu pare, la meva mare i els deu fills ens reuníem al voltant d'un gran aparell de ràdio per escoltar “el parte” o el Carrusel deportivo, els diumenges a la tarda. Quan van sortir els primers aparells de televisió, molta gent va començar a vaticinar la mort de la ràdio. Les raons eren lògiques. La ràdio només la sentíem, la televisió ens donava la lletra i a més la imatge. Eren faves comptades. Doncs no, la ràdio va anar trobant el seu lloc i podem dir que avui els dos mitjans competeixen en un pla d'igualtat i no m'atreviria pas a dir quin és millor o pitjor.

Juan Luis Cebrián, president executiu del Grup Prisa, editor de El País, deia en la 68ª Asamblea de la Sociedad Interamericana de Prensa, celebrada a São Paulo: “Fa 50 anys que faig diaris en paper i em moriré fent diaris en paper.” Això mateix és el que penso –o més aviat desitjo també jo– i no em sé imaginar aixecar-me el matí i no poder anar al quiosc a comprar els diaris que llegeixo cada dia. Pero anem a pams. No podem menysprear el progrés, i és ben cert que hi ha molta gent, sobretot la més jove, que de bon matí engega l'ordinador o agafa el mòbil i es posa al corrent de les notícies. Cada dia surten nous aparells de butxaca que fan la mateixa o millor feina que aquells grans ordinadors que alguns encara tenim a casa, però que ben aviat aniran a la deixalleria. El progrés sempre és bo, cal que ens ho fiquem al cap. Una altra cosa és que tots siguem capaços de fer-ne el mateix ús. Sóc, i no m'avergonyeixo de dir-ho, dels que amb poc en tenen prou, que només trec un 1 per cent del rendiment dels meus aparells digitals. Però és fantàstic que me'n vagi a Alemanya la setmana vinent –a conèixer el meu nou nét, perdoneu la confiança– i cada dia pugui llegir El Punt Avui a la mateixa hora que el llegiria si fos a casa. Tots els diaris, sense excepció, fa temps que estan trencant-se les banyes per descobrir cap on aniran les coses. El mateix Juan Luis Cebrián ho deia en l'assemblea de la qual hem parlat: “De moment no hi ha un model definit. Ningú per ara no ha aconseguit rendibilitzar les operacions en la xarxa. Potser alguns mitjans han obtingut èxit pel que fa al nombre d'usuaris, però econòmicament ningú no n'ha tret l'entrellat.” És ben clar que tots els diaris en paper han passat i estan passant una forta crisi. Disminueix, any rere any, el nombre de vendes, la publicitat ha disminuït en quantitats inassumibles –cert que la crisi hi ha acabat de donar el cop de mà– i cada anys es tanquen molts i molts diaris arreu del món, tant en països amb una economia millor que la nostra, com ara els mateixos Estats Units, com a casa nostra. Les reduccions de llocs de treball estan a l'orde del dia per tal que el compte d'explotació surti ni que sigui planer, es redueixen el nombre de planes i de ben segur que ja no veurem aquells reportatges tan ben trenats que es podien fer temps enrere.

Segons dades que m'arriben, aquest any s'han comptabilitzat en el planeta 1.500 milions d'usuaris d'internet, però en els pròxims sis anys aquesta xifra es triplicarà fins arribar als 5.000 milions de persones connectades. Entre el 2007 i el 2012 ha crescut vertiginosament la publicitat a internet, mentre que els anuncis en les edicions impreses s'han reduït un 60%. Malgrat tot, però, el model publicitari en la xarxa continua no sent rendible. Què vol dir tot plegat? Com en tantes altres coses, estem en temps de canvis. Sempre n'hi ha hagut, de canvis, des que el món és món, però abans els canvis es comptaven per generacions. Ara, per mesos o anys. Deixeu-me dir-ho clarament: confio encara durant uns anys poder llegir els diaris en paper, i per això no m'hi he pensat gens a l'hora de renovar les meves subscripcions. La fórmula que adopta El Punt Avui, que la subscripció en paper et doni també dret a tenir-lo en digital no em sembla pas malament. Però poden sortir altres alternatives. Temps al temps. De moment, anem llegint el diari, ara que el tenim, que no sigui per culpa nostra que desaparegui.

Acabo. Tinc una carta de l'Albert Roma, de Rubí, molt interessant, que la contestaré el proper dia. Gràcies a tots.