Irreductibles

D'entre totes les frases del singular manifest que han signat els intel·lectuals espanyols contra la independència de Catalunya, s'ha volgut donar un cert valor al fragment en què s'assegura que si “no obstant això, el sentiment independentista es manifesta contrari de manera permanent i irreductible”, la seva convicció demòcrata els obligaria a “prendre-ho en consideració per trobar una solució apropiada i respectuosa”. Mira, que bons que es mostren de cop i volta aquests progressistes que tot just comencen a piular quan veuen a venir que els catalans estem decidits a marxar! Fins ara, el silenci més ignominiós. Ni quan se'ns van cruspir l'Estatut, ni quan ens han atacat la llengua... Bé, tant li fa, perquè, de fet, el manifest en qüestió fa veure que diu molt quan, en el fons, diu el mateix de sempre: Espanya és una i indivisible i els catalans som una colla de ressentits manipulats i enganyats que no som conscients de la monumental barrabassada que demanem. D'altra banda, com certificaran que un sentiment és “permanent i irreductible”? I fixeu-vos-hi, ni llavors s'hi avenen al dret a decidir. Només prometen prendre-ho en consideració per trobar una solució apropiada. Ai, senyor!