No en sabíem res

Al final de l'exposició El Paral·lel 1894-1939, comissariada per Xavier Albertí i Eduard Molner i que aquests dies es pot visitar al CCCB, es formula una pregunta al visitant: “Per què no en sabíem res?” La pregunta arriba després d'haver passejat per un seguit de sales que ens recorden que, a la Barcelona de finals del XIX, el Paral·lel va sorgir com un nou espai urbà, dedicat a l'oci de la classe treballadora, on es barrejaven diferents formes i registres culturals i on es posava en dubte la doble moral de la societat burgesa. El Paral·lel era l'espai predilecte de la Barcelona del pecat, però també era un espai on es gestaven les bases d'aquella cultura popular que sorgiria com a fruit del despertar de la societat de masses. A les barraques i els teatres del Paral·lel es podien veure espectacles de varietats, es podien sentir cantar cuplés, es van representar nombroses sarsueles, i entre elles les principals sarsueles catalanes, s'hi va representar L'Auca del senyor Esteve de Rusiñol i Baixant de la Font del Gat de Gastó Màntua. Es podien contemplar agosarats espectacles de màgia i s'hi van instal·lar les barraques dels primers cinemes de Barcelona. Era un espai en ebullició que va generar uns models molt concrets de públic popular, que podia competir amb els diversos espais del pecat situats en altres ciutats europees com el barri de Pigalle a París, Sankt Pauli a Hamburg o el Soho londinenc.

Per què no en sabíem res, del Paral·lel? La pregunta té a veure amb un problema endèmic de la cultura del país: el rebuig de determinades manifestacions de certa cultura de masses. La història de la cultura catalana ha estat escrita moltes vegades des de la burgesia i ha ressaltat aquell model de ciutat noucentista que Eugeni d'Ors definia com a paradís de civilitat. Per a molts representants de la Barcelona noucentista, el Paral·lel era un espai de vici, corrupció i mals costums. Res més allunyat de l'ordre i de la civilitat. Curiosament, la Barcelona del pecat que s'articulava a l'entorn del Paral·lel va atreure durant molts anys a Europa. L'exposició intenta treure a la llum una història que havia estat estudiada però marginada i que és clau per conèixer les formes d'oci d'una societat i per poder saber millor d'on venim.