Buscant l'escapatòria

Evitar que els estudiants s'adormin a la palla i triguin set anys a fer una carrera de quatre és un dels pocs punts positius de la nova etapa a les universitats, que ha començat aquest curs després d'un reial decret del ministre espanyol d'educació, José Ignacio Wert. Apujar gairebé al doble el preu de la segona matriculació hauria de ser un al·licient perquè els estudiants s'escarrassessin una mica a l'hora de seguir les assignatures amb una certa responsabilitat. És cert, com diu la rectora de la Universitat de Girona (UdG), Anna Maria Geli, que als estudiants, majors d'edat, també se'ls ha de demanar comptes pels diners públics invertits.

Però més enllà de la mínima responsabilitat que s'hauria de demanar als joves i als no tan joves (a l'hora de governar, per exemple), la falta de perspectives laborals i vitals s'acarnissa justament amb els estudiants universitaris. Amb més de 600.000 aturats al país i un 25% de desocupació entre els joves, la formació és indispensable, però no equival a la inserció en el mercat laboral.

L'augment de taxes en la matriculació universitària per al curs 2012/2013 ha fet, doncs, més negres el present i el futur més immediat dels estudiants superiors d'aquest país. Malgrat que el govern hagi amortit l'impacte de l'increment de les taxes en funció de la renda econòmica i dels membres de cada unitat familiar, en alguns casos estudiar una carrera val més de 2.000 euros quan el curs anterior en valia poc més de 1.000. En el punt més àlgid de la crisi econòmica, com es poden entomar tants pals a les rodes per accedir a la formació? Com és que l'educació és un dels ases dels cops?

A la UdG el curs passat hi va haver tres vagues d'estudiants i l'ocupació del rectorat per part d'un grup d'alumnes durant sis dies. El tancament es va allargar sis nits i va acabar amb la intervenció dels Mossos d'Esquadra de matinada. Els estudiants es queixaven per les retallades i pel “desmantellament de la universitat pública”.

La crisi és galopant i no té aturador. Un govern ha de demanar diners a un altre, a punt de ser intervingut. Estudiar és més car i accedir a la feina, més difícil. Les alternatives dels joves passen per fer-se emprenedor o anar a l'estranger, a aprendre idiomes i a buscar-se la vida. O treballar en cap de setmana, més hores i menys sou, diuen. On és l'escapatòria?