El 26-N
El 25-N votarem en les eleccions més importants des del final del règim franquista. El país feia temps que havia avançat en independentisme els polítics per la dreta i, amb la demostració de força i ambició de l'11-S com a catalitzador, el president Mas finalment ha decidit que ell volia liderar aquest anhel. Tothom sap que és clarament impossible assolir la majoria necessària per a la independència sense la participació de CiU. Tota la resta de forces independentistes són necessàries, però no suficients. I ara es presenta una oportunitat d'or que, si es malbarata, pot trigar molts anys a tornar-se a produir.
És cert que el missatge de CiU continua sent irritantment ambigu, i això farà decidir alguns a donar el seu vot a formacions inequívocament independentistes. Però seria injust i obcecat no reconèixer alhora que s'ha produït una vertiginosa acceleració en la velocitat de CiU cap a la independència del nostre país, i que el president Mas s'ha jugat la carrera política en l'aposta que una majoria clara del país desitja la independència.
En aquest context, si després d'haver-se pronunciat tan clarament, el president Mas només obté un nombre d'escons igual o similar al que ara té CiU (62), la lectura inequívoca que en farà l'oposició, la resta d'Espanya, tot el món mundial, la mateixa CiU i fins i tot el mateix president Mas, és que aquest tema, tan galvanitzador per la seva pròpia naturalesa, no interessa els nostres compatriotes. I, consegüentment, hi ha un risc molt elevat que l'energia i la velocitat independentistes que ara mateix té CiU es refredin durant molt de temps.
CiU és la baula més feble dels que volem, o podem voler, la independència per al nostre país i, com sap tothom, una cadena només és tan forta com la baula més feble. No es podrà arribar a la independència més de pressa que la velocitat que vulgui portar CiU, per més que la desitgem i, per això, la manera més efectiva per arribar-hi com més aviat millor és mirar d'ajudar CiU en aquest camí perquè no perdi l'empenta.
I això és precisament el que ha fet Reagrupament en oferir el seu suport al president Mas per avançar en aquest procés, tot demanant el vot per CiU sense cap condició prèvia. Però si els vots de les darreres eleccions es repetissin, i simplement s'afegissin els vots de Reagrupament als de CiU, aquesta passaria a 64 escons, i un tal nombre no seria suficient. Per visualitzar el suport social que una tal iniciativa requereix, caldria una majoria absoluta folgada, que excedís els 68 escons de la majoria absoluta.
Votar CiU implica certament un cert risc que no s'honorin finalment els mandats independentistes amb els quals s'atorga el vot, però si el president Mas obté una majoria absoluta folgada, llavors, significativament reforçat davant del seu partit, del país, de l'Estat espanyol i de la resta del món, tindrà tots els arguments necessaris per continuar estirant CiU, i al darrere el país, cap a l'estat propi.
Evidentment tothom farà una reflexió personal profunda per unes eleccions tan significatives. Però potser val la pena afegir, al conjunt de reflexions a efectuar, plantejar-se com ens pot quedar el cos el 26-N, un cop els vots hagin estat emesos i les urnes obertes, si constatem que aquest cop de timó de Mas no ha rebut un suport significatiu, i fins a quin punt podríem lamentar haver deixat passar una tal oportunitat.
