De vestuaris

En la immortal rondalla de Hans Cristian Andersen El vestit nou de l'emperador, un monarca és engalipat per dos falsos sastres que fan veure que li confeccionen un vestit que esdevindrà invisible per als vassalls deslleials i per als súbdits desafectes. L'emperador presideix una processó amb el vestit de no-res, però tots els espectadors s'afanyen a dissimular que el veuen sense roba i es desfan en elogis de les meravelles del vestit invisible. Només una noieta innocent gosa dir en veu alta
que el rei no porta res al damunt.

L'escriptora Ángeles Caso, que enllesteix una novel·la sobre l'arribada de Felip V a la cort espanyola, ha explicat en una entrevista quina és la seva tècnica narrativa. Diu, per exemple, que “la mañana no comienza en el trono, sino que previamente el rey duerme y hay un criado que se le acerca y comienza a desarrollarse la ceremonia del poder a su alrededor”. És exactament la mateixa tècnica emprada per Jaume Vicens Vives i Enric Bagué en el llibre de primeres lectures Història (editorial Pedagògica, Barcelona, 1936) per parlar de Lluís XVI de França, l'avi de Felip V. Allà el monarca es desvetlla i dóna la vènia al cambrer major perquè el vingui a vestir. Els nobles entren a la cambra en filera: l'un porta la camisa, l'altre la casaca i els calçons, l'altre les mitges de seda i els altres les sabates, l'espasa, la perruca, les joies i les medalles. Així explicaven els autors a la mainada què volia dir un rei absolut.

Aquesta pompa, tan viva encara en els països asiàtics, ha decaigut moltíssim entre les monarquies europees. Però allà on jo encara l'he vist aplicar, fins fa poc, era al Vaticà i a les catedrals. Quan el papa o el bisbe, assegut al tron, es disposava a celebrar la missa pontifical, els acòlits en filera l'anaven revestint de l'àmit, l'alba, el cíngol, l'estola, el maniple, la tunicel·la, la dalmàtica, la casulla, els guants, el pectoral, el bàcul i la mitra. Mai no vam saber trobar quina relació tenia l'Evangeli amb aquells fastos versallescos. Un amic meu, que havia llegit Andersen, deia que els qui s'embolicaven amb tanta vestimenta temien, en els fons, que els veiéssim despullats.