Escanyapobres

Ahir a penes em vaig moure de casa –només vaig sortir per passejar el gos i anar a la manifestació– i vaig passar bona part del dia rellegint Narcís Oller. Quins personatges! Si hi ha éssers roïns, gasius, avars i desagradables són l'Oleguer, la seva dona Tuies i el notari Magí Xirinac, que viuen en la novel·la L'escanyapobres, publicada el 1884, un novel·la breu i intensa que s'emmarca en l'enfonsament del món rural i el naixement de l'industrial, representat per l'arribada del tren.

De L'escanyapobres me'n vaig anar a La febre d'or, que és de l'any 1892. Deixa'l anar, en Gil Foix: és un ambiciós fuster que deixa la seva feina i es posa a especular a la borsa amb astúcia, sense que res l'aturi, perquè vol esdevenir un ric burgès. No en té mai prou: guanya molts diners, els perd, i acaba arruïnat. Interessats només pels diners i fer-se rics, aquests protagonistes malignes acaben sols, aïllats de tothom i de tot. De fet escanyapobres vol dir usurer, i els escanyapobres d'ara són els bancs que fan males hipoteques, i també són escanyapobres els polítics que, precisament, en comptes d'ajudar els pobres ajuden els bancs. I què ens ha portat a aquesta crisi sinó una febre d'or –o de totxo–? Narcís Oller, doncs, més de cent anys enrere, fa el retrat d'una societat malalta que també és la nostra. Perquè el que no ha canviat és la naturalesa d'algunes persones que pensen que per fer diners tot s'hi val, i que en canvi els homes i les dones no valen res. Mireu, si no, aquesta reunió PSOE-PP en què intenten posar-se d'acord per trobar una solució als immorals, creus i colpidors desnonaments. A hores d'ara, res de res.

És molt important que la nova república catalana que estem construint estigui vacunada contra els qui posen els interessos al davant de les persones. I que sigui una nació justa i transparent.