El malestar
És difícil saber fins a quin punt la vaga general de dimecres canviarà el signe de reivindicació nacionalista de les eleccions catalanes del 25-N. No és habitual que hi hagi una vaga general enmig d'una campanya electoral. No hi ha precedents i se'n desconeixen els efectes.
Cal creure que tot plegat va en un mateix paquet de descontentament social. Hi ha mal humor generat perquè hi ha més de vuit-centes mil persones sense feina, cent mil llars sense pràcticament cap ingrés, i prop d'un 30% de la població en risc de pobresa.
Des d'Europa, des d'Espanya i des de Catalunya es retallen salaris i condicions laborals i augmenta la precarietat de treballadors públics i privats. Milers de persones no poden acabar de pagar el seu habitatge i s'oblida que s'han prestat 100.000 milions al sistema financer que encara no ha pagat les seves culpes. Joves preparats i atrevits abandonen el país perquè no hi veuen futur a mitjà termini.
Per tot això i més, és lògic que augmenti el descontentament, i davant d'una convocatòria de vaga o de manifestació, directament o indirecta-ment tothom s'hi apunta. Era curiós que fins i tot el president de la patronal CEOE, Joan Rosell, digués públicament que entenia el malestar generalitzat, tot i que no s'apuntava a la vaga. Només faltaria que la patronal s'afegís a les protestes.
Deixant de banda els aldarulls, ferits, el ball de xifres, una policia massa contundent i tots els inconvenients d'una vaga general...
La protesta del 14 de novembre ha beneficiat indirectament el govern del Partit Popular de Mariano Rajoy. La vaga ha donat un missatge i un toc d'atenció a les autoritats europees perquè vegin com una part important dels seus ciutadans en tenen la pipa plena.
En d'altres ocasions i després d'una vaga general, el govern de torn hauria cridat els sindicats per intentar arribar acords. Ara, després del 14-N, ni el govern rectificarà la reforma laboral, ni convocarà cap referèndum, ni res. Només es visualitzarà des de l'exterior la constatació que a l'Estat espanyol hi ha malestar i que les autoritats europees s'assabentin que el ciutadà del sud d'Europa està emprenyat.
En les eleccions catalanes és possible que moltes persones tinguin el seu vot decidit, tot i el notable vot d'indecisos que indiquen les enquestes, i que no variïn el vot per la vaga. El que ben segur que és un perjudici per a tots els partits és que el 25-N els ciutadans vagin a votar emprenyats tal com ho acaben de demostrar amb la vaga general.
