Botigues i país

Aquests són temps en què cal insistir en allò que, de tan assumit, a vegades no reconeixem prou. Penso en el segell de Botiguers pel País, que promou la Confederació del Comerç de Catalunya, i que acaben de presentar coincidint amb la seva setena convenció. Sí, perquè de tant de dir que Catalunya és un país de botiguers, potser ho hem oblidat. I ara són els mateixos botiguers els que busquen la identificació amb el país, alhora que reivindiquen la seva contribució en la trama social de ciutats
i pobles.

És clar que vivim un procés de canvi econòmic que ha destruït molts dels comerços típics, tradicionals i característics d'algunes ciutats. Aquells establiments que només són d'una ciutat i que els atorguen singularitat. Les franquícies fan una feina d'homologació gairebé planetària, i si ens deixessin enmig d'un carrer, on haguéssim arribat amb els ulls embenats, ens costaria de saber a quina ciutat som, ja sigui de Catalunya o d'Europa.

Potser a còpia d'anar veient aquest distintiu dels Botiguers pel País tornarem a saber que som a Catalunya. De fet la campanya persegueix aglutinar establiments, associacions i gremis que tinguin un compromís de qualitat i excel·lència, tant sobre estàndards mediambientals com de responsabilitat social, o d'accessibilitat. Un comerç del segle XXI. És cert que, a més del front dels horaris que els governs de Madrid obren sistemàticament, l'aparició d'internet va canviant els usos i hàbits dels consumidors. Ara podem comprar, o misserejar per aparadors virtuals, mentre estem encarxofats al sofà i fem lliscar el dit per una tauleta electrònica o la pantalla del telèfon mòbil. Ara, a més, ja sigui al Twitter o al Facebook, ens fem seguidors i amics de marques o botigues. I els botiguers necessiten, a més d'estar pel país, estar per la xarxa. Han de treballar aquesta dualitat, encara que on poden guanyar la batalla és en el tracte directe, en l'assessorament, en el manteniment de la confiança dels clients. Un escalf que ens acaba beneficiant com a persones, i com a país. A risc que de tan sabuda la lliçó l'acabem desaprenent.