Avui és festa
Homes d'estat
El lector haurà observat que hi ha una campanya electoral en curs. És el moment clau en les societats democràtiques i no cal menystenir-ne l'alt valor. Ara, els grans demòcrates de la història han tendit a relativitzar la democràcia, han tendit a presentar-la com el menys dolent dels sistemes possibles. Hi creuen tant que la volen protegir dels excessos d'expectativa i la presenten modesta en les seves possibilitats per preservar-ne l'essència. Per això el mateix Churchill, que va encarnar com ningú la defensa a mort de la democràcia davant els totalitarismes del segle XX, se sentia amb autoritat moral per apuntar-ne les mancances. En un cèlebre discurs al Parlament, el 1947, la va definir amb la gràcia habitual amb aquesta frase: “Diuen que és la pitjor forma de govern si n'exceptuem totes les altres que s'han anat provant.” La seva defensa radical dels valors democràtics anava acompanyada de la idea, doncs, que no parlem de res sagrat ni perfecte. L'home havia viscut massa de prop l'entusiasme general que havien generat els il·luminats líders de masses dels anys trenta. La democràcia era, de fet, una sensata cura contra el fanatisme i per això no tenia manies a l'hora de matisar-ne les virtuts: “El millor argument contra la democràcia és una conversa de cinc minuts amb el votant mitjà”, va arribar a dir. Si participés en les tertúlies d'avui dia, al senyor Churchill el trobarien molt políticament incorrecte. Les seves cauteles, però, ja vaticinaven el votant de les democràcies modernes que se sol sentir perfectament satisfet d'haver votat el dolent contra el pitjor. Només amb el temps s'acaba veient si el nostre vot va ser per a un polític de passada o per a un home d'estat. Un altre primer ministre britànic, Lloyd George, ho va dir així: “Un polític és una persona amb qui no estàs d'acord. Si hi estàs d'acord, és un home d'estat.” La setmana vinent podrem votar polítics i, amb el temps, sabrem si hem votat algun home d'estat. La condició determinant per esdevenir home d'estat és la d'haver mort quinze o vint anys enrere.
