Consternats

Avui aquesta columna havia de parlar del fet que, quan un diari difon una notícia que afecta l'honorabilitat del president de la Generalitat de Catalunya, calen respostes contundents. Respostes que haurien de concretar-se en forma de querella criminal immediata per part de l'afectat si el que s'explica en aquest diari (El Mundo) és mentida i, en el cas que hi hagi alguna parcel·la (per petita que sigui) de veritat en la pretesa notícia que s'està difonent, resposta fulminant de dimissió també del president.

Però no. Avui la columna parlarà d'una altra cosa. De la consternació amb què hem rebut la notícia de la mort d'en Jordi Comas a causa d'un atracament al seu domicili. Sembla que, aquest diumenge, uns lladres varen entrar a casa del president de la FOEG de Girona i, o bé de resultes de l'ensurt (el varen lligar i emmordassar) o per asfíxia, va morir. Si va ser la por o l'ofegament, és el menys important. El que és horrorós és que aquest home de bé, emprenedor i emblema del que ha estat i és l'hostaleria a la Costa Brava, ha mort per un atracament. Ha vist trencada la seva placidesa vital després de tota una vida treballant i estant al peu del canó per un fet violent, gratuït i menyspreable.

Ja ho sabem que la bonança personal és sempre molt fràgil. Tots tenim molt clar que qualsevol mala notícia sobre la nostra salut o la de les persones que estimem o sobre la seva manca de felicitat ens pot desestabilitzar de manera inesperada. Ho sabem, però ens costa més entomar com, en tan sols un instant, uns desaprensius, uns delinqüents i uns assassins poden destrossar-nos la vida d'una manera injusta i gratuïta.

Jordi Comas era un dels hotelers més carismàtics i representatius de la província de Girona. Un home amb un prestigi professional inqüestionable i una vàlua personal de dimensions inabastables. Dinamitzador de tot allò en què participava, deixava sempre una empremta positiva allà on anava i a qui el coneixia.

Abans d'aquest estiu, em va fer un encàrrec vinculat amb el seu grup hoteler i vaig tenir l'oportunitat i el plaer de treballar per ell. En cada una de les trobades laborals i personals que varen derivar d'aquest encàrrec vaig constatar que en Jordi era, abans que res, i sobretot, un senyor. Educat, agraït, amable, lúcid, conciliador, respectuós i visionari del que calia fer per mantenir i millorar el nostre turisme.

Ara només queda dir-li que, des d'aquest diumenge a la nit, i durant molt i molt de temps, la Costa Brava està i estarà de dol.