Reciclar crispacions

Una engrescadora periodista radiofònica cerverina em convida, a Madrid, a participar en un debat sobre la crispació, que és ‘l'aroma d'aquesta tardor'. Els diccionaris la defineixen, la crispació, com la contracció sobtada d'un múscul. Com la resposta espontània a un estímul. I posa com a exemple: “El govern, amb les seves declaracions sobre els funcionaris, contribueix al clima de crispació.” (Com que no està al dia, el diccionari no fa al·lusions ni al ministre Wert, ni a Carme Chacón, ni a Ana Botella, ni a Felip Puig).

El substantiu ‘crispació' té paral·lels amb d'altres substantius: desesperació (o falta d'esperança tangible), frustració (o falta d'expectatives), impotència (que genera ràbia). Recordo, entre els molts fets històrics que han tingut lloc a Catalunya, el Corpus de Sang, del juny de 1640; els Rebomboris del Pa, del febrer de 1789, perquè l'increment del preu del pa colpeja la majoria de la població pobra de Barcelona, o tot allò que passa els mesos de juliol-agost de 1909, quan té lloc la vaga general revolucionària pel malestar popular provocat per la guerra del Marroc –galdosa monarquia, la dels Borbons!– i el destí dels reservistes a Melilla. Tots tres fets van acabar amb morts, empresonaments i deportacions. I amb una sensació d'impotència tan humiliant com letal.

Crec que el govern del PP, soci parlamentari a Catalunya de CiU, ha exasperat els ànims. Exasperar és un altre verb que hauríem de tenir en compte. Ve de l'arrel ‘aspre'. I duu a fer posar algú molt enfadat i inquiet fent-li perdre la paciència. L'exasperació fa perdre els estreps, als individus i a les col·lectivitats.

La pregunta és si tanta tristesa programada pot ajudar a refer un país, a renéixer, a generar energies que ens alliberin del pou. Sóc del parer que aquesta hauria de ser la teràpia urgent per als que encara belluguen en el si d'un país fotut, humiliat, insultat... precisament per les persones que el ‘poble sobirà' ha triat, s'entén que lliurement. I pels socis del poder, mimats pel poder perquè el diner enlluerna.