Jordi Comas
Per un servidor era habitual que un dia com avui de tancament de campanya tingués una llarga conversa telefònica amb Jordi Comas. La xerrada va esdevenir un clàssic. Feia més de trenta anys que discutíem sobre política. Ens agradava contrastar informació les hores prèvies a les eleccions. Era una persona que tenia afiliació política sense ser sectari. Abans de fer-me el seu diagnòstic sobre la situació electoral, n'havia parlat amb aturats, directors de bancs, industrials, comerciants, cuiners, paletes, guàrdies municipals, capellans, polítics de tots els colors, etc. És a dir, amb tots els perfils humans que aniran a votar aquest diumenge. Aconseguia un nivell d'informació tan alt que li era fàcil no equivocar-se. Les passades eleccions del 2010 al Parlament de Catalunya va endevinar, dos dies abans dels comicis, el resultat escó per escó. Va filar tan prim i tan just que va quadrar el seu veredicte. El dilluns postelectoral el vaig felicitar i li vaig donar la raó pel seu encertat pronòstic i per la seva intuïció. Em va dir que en aquesta vida tot era qüestió de tenir sentit comú i nas per endevinar la jugada. He de confessar que jo havia desconfiat de mi mateix a l'hora de fer el pronòstic per moltes enquestes que hagués estudiat i revisat.
Jordi Comas tenia una veritable passió per la política. Llegia llibres sobretot de memòries. Des de Prat de la Riba i Cambó fins a Pujol i Pasqual Maragall. També veia interessants les memòries de polítics que han passat a la història i que ell personalment havia acompanyat un xic de lluny, com Calvo Sotelo i Adolfo Suárez. En un moment determinat els havia passejat per les comarques gironines en els primers anys de la democràcia. En política Jordi Comas era allò que en l'argot polític s'anomena transversal. Recordo com es va mobilitzar per trobar un apartament al qual m'havia compromès i en plena temporada alta d'avui per demà a Platja d'Aro per a Paco Frutos, llavors secretari general del Partit Comunista d'Espanya. Li era igual la ideologia d'uns i altres. L'objectiu era servir a tots. Que el client esdevingut “amic” quedés satisfet.
Modèlic va ésser l'acte del seu enterrament el passat dimecres a Platja d'Aro. En cap moment es van sentir per part dels que van intervenir paraules d'odi en contra dels agressors. A Jordi Comas li hauria agradat. De ben segur que també li hauria agradat poder dialogar amb els seus lladres i agressors per arribar a un acord. Parlant, els hauria convençut. Avui més que mai trobaré a faltar el seu cop de telèfon. Que descansi en pau...
