Trilemes

A vegades ja no es pot dormir per un dilema, però és que avui molts catalans s'han de sotmetre a un trilema. Ho va evidenciar el darrer debat electoral que 8TV va organitzar entre tres candidats que representen, segons aquest mitjà, les tres opcions que té el país davant la qüestió nacional. Segur que això devia irritar tots els altres candidats, però s'ha d'entendre que si un trilema és una complicació afegida, un –com s'hauria de dir?– setlema? ja sembla un problema metafísic. N'hi va haver un, de debat a set, i va tenir el seu interès, però els periodistes que es troben amb la urgència diària d'haver-ho de comprimir tot en titulars ho troben carregós. I la bona gent, a aquelles hores, se sol adormir davant dels televisors. Ara bé, una de les coses curioses que tenen les campanyes electorals és que una important massa d'electors ja té perfectament decidit el vot abans que no comencin (els professionals de les enquestes els estan profundament agraïts) i és així com el dia d'avui és la gran festa dels indecisos (els professionals de les enquestes els troben uns emprenyadors). La democràcia hauria d'atorgar a aquest grup la denominació d'“espècie protegida”. En aquesta franja d'electors raurà la sorpresa si n'hi ha. I aquesta vegada els heroics indecisos han d'estar a l'altura d'un moment, tothom ho diu, històric per a Catalunya. Quin patiment: han de demostrar que són capaços de superar un setlema o, com a mínim, un trilema. El país és a les seves mans. El més important és que esmorzin bé i que mirin –enmig de tan soroll– de sentir-se el cor i d'escoltar-se el cap. Després, una caminadeta, i a votar. I estiguin tranquils que la democràcia és un mecanisme que assegura que no et governen mai més bé del que et mereixes. Si tenen un últim dubte, si els corprèn l'estranya sensació que votin el que votin no n'acaben d'estar convençuts, potser els ajudarà aquest grafit que vaig llegir als lavabos d'una Facultat de Polítiques: “La democràcia és com el sexe. Quan és bo és molt, molt bo. I quan no és tan bo encara és prou bo.” Ànims!