Dalt del tren, tots anem-hi
No parlaré de les eleccions, els déus me'n guardin, avui que és jornada electoral. Tot ja s'ha dit i el peix és venut, quan ara només queda el darrer exercici matemàtic. Se suposa que tothom sap el que li convé fer, i el que li convé al país, que és el darrer damnificat del nostre comportament electoral.
Recordo temps que creia passats, quan era molt més jove i formava part de l'equip directiu d'un cineclub local. El nostre problema principal eren les notes que rebíem de l'anomenat Gobierno Civil, moltes vegades via Ajuntament, en què ens prohibien alguns actes programats, per la censura sobre la pel·lícula de torn o per la inconveniència del presentador anunciat. Sempre, darrere la signatura, hi veiem un senyor amb ulleres obscures i espès bigoti, rigorosament vestit amb corbata negre i vestit fosc, que representava l'ortodòxia de l'Espanya eterna. Era la seva feina, coartar els espais de llibertat.
L'eterna transició portà la desaparició dels governs civils però inventà les delegacions de l'Estat, una nova i moderna (moderna?) manera d'entendre els anteriors governadors, com a forma d'autoritat supraautonòmica que garantís l'autoritat del govern central en els territoris perifèrics. Talment, les competències del delegat sempre han estat difuses, però asseguraven certa ortodòxia, amb figures més amables que els anteriors homes de fosc.
La notícia és coneguda. Aquesta setmana, la senyora María de los Llanos de Luna, delegada del govern espanyol a Catalunya, ha denunciat els ajuntaments de Girona i Figueres per haver noliejat dos trens, l'Onze de Setembre, per portar els seus conciutadans a la manifestació a Barcelona, encara que la gent es pagués els bitllets i fins i tot es produís un superàvit, que fou lliurat a una organització d'ajut humanitari. La denúncia és per haver fet ús indegut de les competències municipals. Bé, era com dir que la pel·lícula no es podia fer, encara que aquesta vegada la notificació arribava amb els fets consumats. No calen comentaris, però en De Luna he vist l'home de bigoti espès.
Recordo el malaguanyat Xesco Boix i el seu cant reivindicatiu: “Dalt del tren, tots anem-hi, hi ha lloc per a tota la gent...” En una jornada electoral no parlaré del que més ens convé, tots ja ho sabem. Dalt del tren, tots anem-hi.
