La dignitat de Catalunya

“Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat.”

És un fragment de l'editorial conjunt de dotze diaris catalans (La dignitat de Catalunya) que expressaven una inquietud extrema per la sentència imminent del Tribunal Constitucional sobre –contra– un Estatut que s'havia aprovat seguint els passos establerts per la Constitució. La gestació, les retallades a les Corts, les denúncies sulfuroses del PP, el cínic doble llenguatge del PSOE i les maniobres dins del mateix tribunal van servir perquè el franquisme més descarnat fos el discurs oficial d'Espanya. El mateix Rajoy va venir a Barcelona a recollir signatures contra l'Estatut. De què es queixa ara? Referit a l'alt tribunal, deia l'escrit: “Estem en vigílies d'una resolució molt important.” D'aquella gran burla al poble català, ve en bona mesura tot allò que se substancia avui.

Demà farà tres anys d'un editorial conjunt que també deia: “Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l'obsessiu escrutini de l'espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.”