Autoconeixement

Mirar cap endins quan els reclams que arriben des de fora són tan abundants i exuberants no es fàcil. No és atractiu, no és plaent. Però l'autoconeixement és necessari, determinant, per no perdre el nord, per no quedar-se aturat davant l'aparador, dubtant de manera eterna què escollir o acabar escollint allò que no ens convé. El que més recança fa alhora de conèixer-se a un mateix és que surt tot: el que hi ha i el que no hi ha, que és el que ens fa més mal. Sí, és un exercici dolorós. Però és temporal i els resultats del treball que es realitza queden per sempre i ens reforcen. Evita que ens enganyem. Ens ofereix un bany de realisme. En una societat que s'estima més promocionar els flirtejos amb la virtualitat ja és un gran què. Ara bé, algú hauria de preocupar-se per ensenyar a les generacions que vénen que nadar a contracorrent és més cansat, però que enforteix, enriqueix i et demostra que pots superar reptes, alhora que et marca criteris i et defineix en la teva singularitat. Nadar a contracorrent es tradueix en interioritzar, que no vol dir ser una persona avorrida que no parla amb ningú, tancada en el seu món. Significa aprofundir en el coneixement. I per això fan falta eines i abonar el terreny. Mitjançant la implantació de comportaments socials i educatius que en permetin l'absorció per la via del mimetisme, per exemple.

Quant més i millor es conegui cadascú no serà tan fàcil que ens redueixin a mers consumidors entregats a les modes de torn. Sabrem què ens interessa i què no, què val la pena i què fa pena. No ens podran dirigir com si portéssim incrustat un GPS que ens fa anar com uns titelles i girar per carreteres que no ens convenen, encara que sembla que sí, perquè tothom va en la mateixa direcció.