Lleialtat

Quan els reis vivien com reis i no com ara que ni poden anar a fer un safari amb tranquil·litat, el concepte de lleialtat passava per damunt de tot. Penso en aquell absolutista, Lluís XV, el rei borbó de França i de Navarra, que va tenir la sort de morir oportunament abans de l'esclat revolucionari, cosa que li va estalviar passar per la guillotina com ho va haver de fer el seu successor, Lluís XVI, al cap de pocs anys. El nostre home, Lluís XV, va revolucionar alguns aspectes de la vida aristocràtica. Per exemple, va gosar donar rang d'amant gairebé oficial a Madame de Pompadour, una dona guapa, intel·ligent i culta, que tenia, però, un pecat original: provenia de la burgesia i no de l'aristocràcia. L'actitud del rei, tan absolutista com vulguin, va demostrar que, almenys al llit, no era gens classista. Un dels grans cronistes de l'època, el savi Nicolas-Sébastien Roch de Chamfort, l'autor de cèlebres màximes i petits diàlegs filosòfics, va recollir una anècdota (una xafarderia, si és vol) que, retirada Madame de Pompadour, il·lustra com Lluís XV seguia plenament actiu. L'edat, però, li feia veure la conducta dels seus súbdits amb aquell punt d'indulgència que adquireixen els vells a l'hora d'observar les coses d'aquest món. Aquesta és la conversa que reprodueix Chamfort entre el rei i una de les seves noves amants: “Te n'has anat al llit amb tots els meus súbdits!”/ “Ai, majestat, no digui aquestes coses”/ “T'has fet el duc de Choiseul”/ “Ai, és que és tan agosarat...”/ “El mariscal de Richelieu!”/ “És tan enginyós...”/ “En Manville”/ “Té les cames tan boniques...”/ “Ah si? I què m'has de dir, doncs, del duc d'Aumont, que, evidentment, no té cap d'aquestes qualitats?”/ “Però, senyor, us és un home tan lleial!”. Ah, la lleialtat. En els assumptes d'estat és un bé preuat, escàs, que sovint es posa a prova. El moment de la política catalana –tan allunyat del Versalles monàrquic– bascula sobre la direcció que han de prendre les diverses lleialtats. Lleialtat al país o als que m'han votat? A la societat o al partit? Al gran gest o a fer la viu-viu?