La gent vota el que vol

Quan va acabar la gran guerra sir Winston Churchill va convocar eleccions. Churchill havia estat un factor clau en la victòria dels aliats sobre el nazisme. Havia liderat personalment amb gran risc per a la seua vida la defensa de Londres i havia volat per mig món en condicions sovint de gran perill, per tal de coordinar la capacitat bèl·lica de l'imperi en primer lloc i dels aliats tot seguit. Londres el va aclamar, agraïda, a la fi d'aquella guerra..., però, en canvi, no el va votar. I Churchill va perdre les eleccions, a mans de Clement Attlee.

Churchill era un home complex. Altrament no hauria pogut fer el que va fer. No es mossegava gens la llengua i era capaç de pronunciar el més directe dels menyspreus amb una calma enorme. A ningú no el va estranyar, per tant, la recepció dels resultats que l'apartaven del poder després d'haver servit amb tanta eficàcia i devoció la nació i l'imperi. Va dir simplement que la democràcia és un règim quasi perfecte, l'únic problema del qual és que la gent vota el que vol.

Efectivament. I això és el que ens va passar diumenge: que la gent va votar el que va voler. L'anàlisi acurada de les xifres mostra que els votants volen que es faça el referèndum, sí, però al mateix temps prefereixen que aquest no siga un projecte d'un sol partit, i que, a més, no estan d'acord amb les polítiques d'austeritat del govern Mas.

Però es poden conciliar les dues posicions? Doncs la veritat és que no és gens clar. Caldrà intentar-ho, però a ningú no se li escapa que no serà gens senzill i que CiU i ERC hauran de ser molt generosos tots dos per a poder-ho aconseguir.

I això a l'elector li hauria d'importar? Sí i no. Conec molta gent, n'estic francament sorprès de quanta, que a la vista dels resultats m'ha dit que canviaria el seu vot si poguera. Mirat així, la resposta és sí. Però, per una altra banda, cadascú ha de fer la seua feina i ara toca als polítics arreglar el puzle. Perquè la responsabilitat dels electors era votar el que volien, que va dir en Churchill. Convertir aquest garbuix en un projecte de futur, aquesta però és la feina, potser impossible, dels polítics.