Egipte: torna la piràmide

Mentre els habitants de Gaza veien ajornada la seva sentència per una treva tan fràgil com provisional, Egipte –el lloc més emblemàtic de l'anomenada primavera àrab– veia com es marcien els darrers brots verds de la revolució democràtica quan el primer president civil del país, Muhammad Mursi, s'atorgava tots els poders de l'estat, executiu, legislatiu i judicial. Així, la piràmide autoritària quedava restaurada amb un faraó diferent.

El retorn a l'autocràcia consolida el poder de Mursi i, amb ell, el partit dels Germans Musulmans que li dóna suport i que aspira a la reislamització del país. Tot i així, Mursi no ho tindrà fàcil. D'entrada, va haver d'admetre que el seu control del poder judicial era transitori i es va veure obligat a negociar amb la judicatura, que ha paralitzat tots els processos.

La involució autoritària també reforça Egipte com a potència regional a l'Orient Pròxim, i és clar que això no fóra possible sense suport extern. Durant la crisi de Gaza es va parlar molt de la bona sintonia entre Mursi i el president nord-americà Barack Obama. La mediació egípcia per promoure la treva de Gaza ha convertit el règim del Caire en garant de la seguretat de la Franja, amb el suport de Washington. El viratge autocràtic de Mursi podria ser un preu suplementari que els EUA estan disposats a pagar per conservar un aliat que els ajudi a mantenir a ratlla l'Iran, el seu principal adversari a la regió.

La consolidació d'un front sunnita antiiranià (format per Egipte, Turquia i les monarquies del golf Pèrsic) és una de les claus de la restauració de la piràmide autoritària egípcia. El joc d'escacs al Pròxim Orient continua, mentre la guerra civil siriana esdevé més crua en espera de la mort per descomposició del règim d'Al-Assad.