Quina tria fem?

Aquests dies, l'aritmètica s'ha instal·lat en el cor del debat polític, tot i que tinc amics del ram (del de les matemàtiques, vull dir) que aposten més per la teoria de conjunts que no pas per les sumes i les restes. El Parlament que es constituirà un dia d'aquests es pot interpretar de moltes maneres, en funció de les agrupacions que decidim establir a partir dels programes electorals, de les promeses fetes durant la campanya i de les previsions sobre el futur incert. Allò que havíem anomenat “geometria variable” podria ser que passés als llimbs dels conceptes extraviats, perquè amb la necessària i ineludible aprovació del pressupost (per no parlar de la investidura) hi haurà d'haver grups de la cambra que hauran d'apostar per un lligam explícit i continuat, en el qual haurà de destacar la responsabilitat de tots plegats a l'hora d'emprendre la tasca diària i la perspectiva de sobirania que quedava clara en els plantejaments inicials.

Les sumes i les restes sempre funcionen sobre el paper, però després és difícil convertir-les en resultat tangible, perquè hi intervenen, en aquesta translació de la teoria a la pràctica, factors de tota mena que poden capgirar el que semblava lògic i fins i tot aconsellable. En aquests dies convulsos, hi ha de tot. Partidaris de la coalició CiU/ERC que clamen per una assumpció de compromisos històrics, detractors que abominen de la indecisió republicana i que no entenen els seus arguments, entusiastes de la deriva que pren Catalunya però que veuen ERC en una oposició que marqui el camí més que no pas en un poder que pot perjudicar la imatge, ara immaculada, dels de Jonqueras. He sentit dir de tot, amb més o menys bases racionals o amb força irracionalitat, abrandada i quasi fratricida. Observats des de la talaia, els moviments dels uns i dels altres són ben entenedors. Una cosa és l'eufòria que ens havia envaït des de fa dos mesos i una altra, ben diferent, l'acció de govern que hauria de procurar per l'equitat social tant si estem a les portes de la independència com si no. Prioritats. Aquesta és la clau de l'assumpte. ¿Quina tria fem, si és que podem triar?