Carta a Mas i Junqueras

Benvolguts,

Per raons diverses fa una colla d'anys que us conec a ambdós. A tu, Artur, per amics comuns, molts coneguts coincidents, estones i moments i enraonades converses de fa anys a Catalunya Ràdio, a les televisions locals o en esdeveniments variats. Molt més a prop en el temps, per haver coincidit en fets i actes força diversos. A tu, Oriol, et recordo nano, d'una primera vegada a Montserrat de la mà del teu pare, amb qui vaig treballar durant tres anys com a professor a l'institut de Sant Boi de Llobregat on ell era el cap d'estudis; en tinc un record melangiós i dolç. Posteriorment, Oriol, hem coincidit en milers d'ocasions. Alumne brillant a la Facultat d'Història Moderna i Contemporània, amb exàmens molt bons i a classe intervencions lúcides. Dins la diferència d'edat, compartim afectes, algun capítol trist, decepcions i alegries d'amics i somnis comuns. Posteriorment, hem treballat, gaudit més aviat, en articles i llibres que hem fet, en programes de ràdio i com a companys al mateix departament de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Sou gent que estimeu de debò el país per damunt de partidismes empobridors. En sóc testimoni i en puc donar fe. Puc respondre de la confiança que teniu en la democràcia, en la lliure votació de la gent. I com a gent intel·ligent que sou actueu en la tasca de fer i refer en la seva concreció pràctica. Això és propi dels partits polítics i la defensa del seu ideari. El més natural de la vida política plural i pluralista.

Estem en un moment conjuntural únic. Molts imaginàvem arribar on som gràcies a l'esforç i la lluita de generacions, però tenir tant a l'abast de la mà poder decidir el nostre futur com a poble lliure dins una Europa democràtica, sincerament, ho vèiem molt difícil. Vosaltres sou molt responsables d'haver-ho fet possible. Mai us ho podrem recompensar. Estem a les vostres mans i us seguirem. Teniu el suport de centenars de milers de catalans, de milions, i més que se n'hi afegiran. Som majoria –increïble fa només quatre dies– al Parlament de Catalunya els que volem decidir en un referèndum el nostre futur. Poder marxar d'aquest fangar terrible que és l'Espanya actual. La que crea pors i escampa rancúnies i recels. La que als catalans els aboca a l'autoodi. La que ens llança a l'empobriment econòmic i el fracàs social. La que no ens estima. La que només vol els nostres diners. Ara és el moment de demostrar el coratge que teniu. D'agafar el bou per les banyes i demostrar que les promeses dites al país i a tot el món no són paper mullat. Que diguin el que vulguin a Madrid o els seus majordoms aquí; que no us tremolen les cames.

Hi ha qui diu que no voldria ser ara a la vostra pell. Mare de Déu, quin error! Quina enveja! Mai he tingut interès concret a dedicar-me a la política, la del dia a dia. La història, els fets socials, econòmics o culturals, la política vista en perspectiva són una addicció per a un historiador, però ara, precisament ara, en moments tan procel·losos i tan fascinants de construir futur i fer història per als segles i els segles, voldria ser al vostre costat al lloc on poder cuinar l'àpat més sublim. La llibertat nacional d'aquesta pàtria càlida i exquisida, la dels nostre pares, avis i besavis. Aquella que fa 300 anys van voler exterminar a sang i foc i ha resistit els embats més dramàtics.

Sou gent normal i corrent. És un privilegi del déus la confiança que se us ha fet perquè ara pugueu perfilar un projecte per a tots. Junts o no (és un dret que us avalen els respectius vots), esteu obligats a dur les regnes d'aquest país; no podeu deixar políticament orfe a ningú. Grans, madurs o joves. Heu de governar per a tots, Artur, el dia a dia i amb l'Oriol conduir-nos a la llibertat nacional. Els vostres somnis són els nostres.