Preservatius a la paradeta

Un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona va salvar una veïna quan era assaltada pel seu ex. Els Mossos d'Esquadra el van detenir i li van comissar una pistola de bales de fogueig, una destral, un bat de beisbol, un ganivet gran de muntanya, bidons plens de benzina i material divers que fa sospitar que la intenció de l'home era matar la víctima i potser enterrar-la en algun paratge allunyat. A la paradeta amb què la policia sol mostrar el material suposadament delictiu hi havia, entre altres objectes, un passaport, una gorra, unes alicates petites, un martell, un enformador, llibretes Estrella de La Caixa, guants de làtex, guants de pell, guants de treball, una manta, un retolador, un jersei polar, dues tisores petites, una navalla suïssa, brides de plàstic, un plànol de la Cerdanya, un altre del Montseny, cinta adhesiva... I una caixa de preservatius.

Jordi Balló va parlar d'això mateix a La Vanguardia en un article en què qualificava de “bodegó policial” la paradeta d'objectes inanimats que pretén construir un relat incriminador. En aquestes paradetes o bodegons les coses més inofensives de la vida quotidiana esdevenen armes funestes o peces necessàries d'un pla criminal. Cada vegada que la policia franquista desarticulava o deia que havia desarticulat un grup que qualificava de subversiu, posava una màquina d'escriure a la paradeta. Tothom en tenia una a casa, com tothom té avui un ordinador. I molta gent té un passaport oficial, les claus d'un cotxe, llibretes d'estalvi i uns preservatius a mà sense que li passi mai pel cap que cada objecte és un corpus delicti latent.

Tinc tants ganivets a casa, tantes eines, tantes coses que poden figurar en una paradeta de la policia –incloent-hi tots els mapes comarcals de Catalunya i els pesants toms de l'Enciclopèdia Catalana–, que descobreixo amb horror que sóc un psycho killer en potència i corro a lliurar-me a la Interpol.