Fer empresa, clau de l'economia
Crec que a aquestes altures ningú dubta que el nostre principal problema estructural és el de la manca de competitivitat de la nostra economia. La constatació més recent la trobem en l'informe Doing Business 2013 del Banc Mundial, on l'economia espanyola torna a retrocedir posicions, en aquest cas, dos llocs. Les causes per les quals això ha arribat a aquest punt són diverses i ja han estat analitzades profusament. La principal és la incapacitat de prendre decisions del govern espanyol, especialment les estructurals, i aplicar el sistema prova-error. L'Estat espanyol retrocedeix perquè no actua i els països que guanyen posicions responen als plantejaments que el teixit empresarial els demana per guanyar competitivitat i tenir un país friendly per fer empresa. Això és totalment compatible amb el fet que algunes empreses del nostre entorn estiguin competint prou bé en l'escenari internacional però, clarament, no són suficients i la principal conseqüència d'aquest problema és l'atur. Aquest problema que és realment estructural ens agafa amb una conjuntura d'excés d'endeutament, tant privat com públic. Una part del creixement important dels recursos públics que haurien d'anar a millorar la nostra competitivitat van dedicats a pagar els creixents interessos d'aquest deute. Si no hi posem remei no podrem sortir d'aquest cercle viciós, ja que els mínims necessaris per garantir la cohesió social són superiors als ingressos que generem, i el dèficit que això comporta ens obliga a incrementar l'endeutament i, per tant, els interessos que paguem, si algú encara ens fia. La pujada d'impostos com a alternativa desincentiva a fer negocis, desmotiva i frena el consum i, en conjunt, genera més atur, agreujant encara més el problema. Per tant, la situació només té una solució: prioritzar tots els esforços i recursos (escassos) a generar més activitat empresarial i econòmica. L'increment d'activitat permetria reduir l'atur i, per tant, la despesa pública, milloraríem el consum i ambdues coses permetrien incrementar els ingressos fiscals, i, per sobre de tot, Espanya projectaria als creditors financers un escenari de confiança. I a tots els ciutadans i a l'economia ens aniria molt bé anímicament.
A Catalunya acabem de passar unes eleccions que porten com a resultat una situació complexa de gestionar. Des de la perspectiva empresarial, els objectius temporalment immediats han de confluir a refundar-nos com un país realment business friendly i mostrar-ho al món. Cal un pacte, tan ampli com sigui possible, polític i empresarial, que traslladi confiança per accelerar-nos a tenir un entorn per fer empresa, altament competitiu, i que alhora transmeti a la societat que hi haurà més possibilitats per tenir un país socialment cohesionat. Són les dues cares de la mateixa moneda. La seqüència econòmica lògica inclou primer generar més activitat econòmica i més ingressos per, a continuació, canviant prioritats, donar forma a un cercle de despesa virtuós entre atenció a les persones i inversions d'estímul al creixement econòmic.
I aquest govern s'ha de centrar prioritàriament a aprofundir en la reducció de la despesa pública, amb criteris selectius, i no lineals, amb més eficiència i amb més cooperació publicoprivada. A més, ha de concedir totes les facilitats per ampliar negocis i acollir els de nous emprenedors i inversors. Aconseguir-ho té premi: estarem en condicions de comunicar arreu que Catalunya fóra (estic convençut que podria ser-ho) el millor lloc on invertir, desenvolupar activitat empresarial i viure.
