L'agenda del mal humor
La sensació és que durant la campanya de les eleccions del 25-N és va dissenyar una agenda postelectoral des de Madrid i des de Catalunya per crear malestar. Tot i que el resultat de les eleccions va ser poc previst, l'agenda segueix endavant. Una agenda per enterbolir els temes polítics, judicials, econòmics, financers, lingüístics, culturals, etc.
Els papers d'aquesta agenda eren als calaixos des de fa temps i el pla s'anirà veient amb el pas del temps. Una mena de bombardeig, en format de decrets, administratiu i judicial, que sobta que aparegui els dies següents a les eleccions.
Per què? A casa nostra ha aparegut en aquests dies postelectorals l'afer al voltant de la gestió de l'Ajuntament de Sabadell, que afecta directament el seu alcalde, Manuel Bustos. Des de fa temps entre la població hi havia rumors de situacions irregulars. Només eren rumors i ningú no es va pronunciar ni cap jutge va dir res de res. Políticament, es deia que l'alcalde gaudia de majoria absoluta. Ara, està sota sospita.
Per què? Una setmana després de les eleccions ha sortit l'esborrany de llei orgànica de millora de la qualitat educativa impulsat pel ministre José Ignacio Wert que amenaça de convertir la llengua catalana en una assignatura optativa.
A Catalunya, la llengua uneix. No hi ha conflicte. Conviuen el català i el castellà al carrer, en les relacions professionals i comercials, en els mitjans de comunicació... Només hi ha problemes aïllats i des de fa dècades la immersió ha estat un bon model educatiu que, entre d'altres coses, ha aconseguit no separar els alumnes en funció de la seva llengua. És un fet que fins i tot en alguna ocasió va ser elogiat per associacions educatives de Madrid i beneït per algun exministre d'Educació, com ara Javier Solana, que hi afegia la llengua anglesa com a tercera opció.
En ambients polítics sovint s'escolta que en aquesta legislatura baixa molta aigua bruta.
L'agenda de greuges seguirà i seran publicitats en els moments més apropiats.
Els aparells de l'Estat espanyol han despertat. Són forts i saben com fer tremolar. Hi ha marges per tancar l'aixeta financera, fer inspeccions fiscals, etc.
És una agenda que no té res a veure amb les declaracions del president del govern, Mariano Rajoy, que deia que calia suavitzar després del 25-N les relacions entre Catalunya i Espanya. És una agenda que prové del sector més dretà del partit. És a dir, de la FAES de José María Aznar. Pel que fa a l'afer de Sabadell, és més difícil saber el perquè s'ha conegut ara i no abans de les eleccions...
