Fer volar avions

He hagut d'anar a Verdú, a pocs quilòmetres de Tàrrega, per tenir notícia del primer festivat aeri gironí. Cert que la mare, fa molts anys, em va parlar de quan havia anat al camp d'en Sopa –a l'altra banda del Ter– a veure un avió, el seu primer avió. Parlava en passat, sense concretar dates, és clar. Doncs bé, si no m'equivoco, el primer avió de la meva mare, el primer avió que va aterrar i es va enlairar a Girona, ho va fer per Fires el 1913. Va ser el pilot –“célebre aviador”– Mr. Henry Texier que, amb el seu aparel,l va protagonitzar la Semana de Aviación. Una setmana que es resumia en dos dies, el 3 i el 4 de novembre. Ho puc llegir al cartell que s'exposa al Museu de Joguets i Autòmats de Verdú. Un museu que, per cert, va tancar les portes com a tal diumenge passat. Ara serà galeria d'art contemporani, però probablement les peces museístiques s'hi continuaran exhibint.

El camp d'en Sopa devia ser el pla més pròxim a la ciutat. Alguna vegada hi havíem anat a jugar a futbol. Però poques. Els que hi anaven cada dijous, si el temps no ho impedia, eren els centenars de seminaristes que hi havia a la ciutat llavors. Els vèiem travessar Girona en fila de dos, tots negres ensotanats, amb faixes de diferents colors d'acord amb el curs que feien. M'ho vaig perdre, però devia ser ben sorprenent la imatge dels equips jugant a pilota equipats tots els jugadors amb la sotana negra.

He buscat, per pura curiositat, qui era aquest pilot de fira. El que he trobat al primer intent és que va córrer per Espanya fent exhibicions durant els anys 1912 i 1913, que se'l va veure actuar a Còrdova, Terol i Girona, i que va morir el 1917. Però devia aconseguir més festivals. Sé que va actuar a Figueres, en una pista improvisada al límit del municipi amb Vilafant. Aquesta visita a Figueres té la seva gràcia, per dos motius. El primer, que estic parlant d'un museu de joguets i a Figueres tenen el més important. Segon, perquè la visita a Figueres està més documentada. Sé que a l'Ajuntament reberen l'oferta del Mr. Texier des d'Itàlia, on estava actuant. Que per tres dies cobrava tres mil pessetes –que era un capital–; que els figuerencs venien les entrades a cinquanta cèntims, i que s'hi van guanyar prou bé la vida com per poder regalar al pilot, de propina, un rellotge que valia vint duros.

Curiosament, en buscar Mr. Texier, he trobat la subhasta a la xarxa d'una postal en la qual apareix el protagonista de la nostra història al costat del seu aparell. Ja era venuda per poc més de 20 euros. “Potser l'ha comprada el museu de Verdú...”, he pensat.

Quan les obres de l'eix estiguin acabades, anar a Verdú tornarà a ser fàcil. De moment, si hi penseu treure el nas, us recomano que feu la volta per Barcelona.