Un exemple de compromís i categoria moral

La mort de Lluís Maria De Puig és un tràngol de molt mal empassar. En temps com els que corren, la seva absència ens obliga a reivindicar la categoria moral en l'exercici de la política. De Puig va ser un home cultivat i estudiós; un historiador profund, amb un pòsit acadèmic de gran densitat, que ha contribuït a posar llum sobre els episodis més complexos de la guerra del Francès a casa nostra; ha estat un polític elegant, cordial en el tracte, obert al diàleg, precís en el discurs i, sobretot, hem tingut a l'abast una persona honesta, afable i exemplar en la representació de la voluntat popular.

Els valors que representava Lluís Maria De Puig són, precisament, els que està esfilagarsant l'estesa de despreocupació conservadora que inunda la política. En aquests moments, hem de reivindicar el record de Lluís Maria com un punt de referència de l'exercici de la política, entès com el mecanisme exacte per posar el coneixement, i la capacitat intel·lectual, al servei de la societat. Europa el trobarà a faltar com l'europeista convençut que va ser. I també com a defensor del diàleg. Trobarà a faltar, sobretot, la naturalitat que el portava a comportar-se amb el mateix sentit de la responsabilitat tant en la negociació, en nom del Consell d'Europa, en el conflicte entre Rússia i Geòrgia, per Abkhàzia i Ossètia del Sud, com en un arrossada popular a Garrigoles, en campanya electoral. I aquest també és un valor que ens quedarà de Lluís Maria i que els socialistes hem de reivindicar com a propi. És perfectament conegut que De Puig ha estat el gironí que ha ocupat els càrrecs de responsabilitat més alts a Europa. Ha estat un dels polítics amb un major contingut –i una visió transversal més nítida de la realitat dels que han donat les comarques gironines–, en la línia del que va ser el seu amic Ernest Lluch. De fet, ha presidit la fundació que porta el seu nom fins al final. La presidència de l'Assemblea del Consell d'Europa el va portar arreu del món i en aquest trajecte –i en les trobades que va mantenir amb representants dels països més diversos– va ampliar una visió de la realitat global que el feia estar encara més convençut, si fóra possible, del paper d'Europa en la construcció de la nova realitat mundial, de la qual el nostre país també en forma part. Serà difícil passar els dies que vénen sense Lluís Maria De Puig. Però ens quedarà la seva presència intel·lectual en moltes de les nostres reflexions com a persones i com a poble. Ha marxat la persona, però ens queda el referent.