Lluís Maria de Puig

El millor homenatge que pot rebre un historiador és formar part de la història i amb lletres d'honor. Aquest és sens dubte el millor reconeixement que se li pot fer, i que ja tindrà per sempre Lluís Maria de Puig, el qual ahir a la tarda va rebre un multitudinari adéu a l'església del Mercadal, a Girona. Una cerimònia que va tenir, entre molts d'altres, la presència del president dels socialistes catalans, Pere Navarro; l'expresident i ara senador, José Montilla; representants de diverses institucions europees; la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau; l'exconseller Antoni Castells, a més d'autoritats gironines com ara l'alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont; el president accidental de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, o el delegat de la Generalitat, Eudald Casadesús, i un munt de personalitats d'arreu, de tots els partits, a més de periodistes, acadèmics i amics. Tots van voler ahir fer costat a la família i, alhora, fer un reconeixement més al polític desaparegut. Segurament un homenatge que De Puig valoraria molt més que tots els guardons que ha anat rebent al llarg de més de trenta anys d'activitat política. Mossèn Josep Maria Garcia Alique va referir-se a De Puig com “una persona valuosa, home entregat, estudiós i lluitador dels més necessitats”. El filòsof Josep Maria Terricabras va ser l'encarregat de fer les lectures: la primera carta de Sant Joan i un salm.

La part més emotiva va ser la dels parlaments. El primer, a càrrec d'una de les seves filles, Helena de Puig: “Estimat pare. Moltes gràcies per les coses bones, pels coneixements, per mostrar-nos món, per transmetre'ns el do de la paraula, per riure, per escalfar-nos les mans del fred del carrer. Et portarem al cor i al pensament.” Un parlament senzill, breu, concís, però profundament emocionat i colpidor. L'històric polític socialista Isidre Molas, un dels fundadors, igual que De Puig, del PSC, va resumir el llegat del seu amic: “En nom de Catalunya en permeto donar-te les gràcies per tot el que has fet pel nostre país.” Molas parlava amb coneixement de causa perquè el republicanisme i el federalisme de De Puig van ser uns dels elements clau que poden ajudar a entendre la Transició i la construcció de l'Estat de les autonomies. Molas i De Puig van coincidir al Senat, a l'Entesa Catalana de Progrés. Eren vells amics. Molas, que es va preguntar d'on treia el temps De Puig per fer tot el que va fer, va qualificar-lo “com un incansable, rigorós” i un “realista amb ideals”.

Jaume Sobrequés, historiador i també veterà polític, va començar el seu parlament admetent que els dos vells amics tenien un compromís: explicar-se en vida allò que es dirien arribat el moment del traspàs: “Ploro la meva derrota”, va haver d'admetre en el “comiat espantós d'aquest grandíssim amic”. Sobrequés va destacar també la capacitat de treball de De Puig, i ho va exemplificar amb una anècdota recent que ajuda a entendre moltes coses: “Va venir a l'editorial i ens va explicar tots els projectes que tenia i que estava preparant. Quan va acabar em van dir: Jaume, haurem de fer una ampliació de capital!”, ironitzant sobre com fer front a totes propostes. Lluís Maria de Puig va ser un gran amic d'Ernest Lluch i ara era el president de la fundació que porta el seu nom. El nebot del polític assassinat, Enric Lluch, va destacar que va ser clau per plantejar la fundació. Lluch va remarcar els valors democràtics de De Puig.

I és que el comiat d'ahir, per a un home com ell, no deixa de ser res més que un gran principi; li ha quedat pendent una tesi doctoral i infinitat de treballs a mig fer. Tot plegat ens dóna un llegat que, afegit al seu treball d'investigador i de servei al país, segur que ajudarà a posar De Puig en el lloc just i exacte d'aquella història que tant havia arribat a estimar.