Per la unió financera europea
Europa no té alternativa. Sí que la té, però seria catastròfic fer passos enrere. Comprenc que és molt difícil posar d'acord 27 estats –amb governs que canvien–, dels quals n'hi ha 17 que tenen una sola moneda mentre que 10 mantenen la pròpia. Però el futur és continuar un procés que té 60 anys d'història i que en pot tenir 20 o 30 més fins a culminar una unió econòmica i política. La situació actual és molt imperfecta, però els historiadors recorden que hem de retrocedir al segle XV per retrobar 67 anys de pau com els que hem tingut des del final de la Segona Guerra Mundial, si deixem el conflicte dels Balcans a part. Per això han donat el premi Nobel de la pau a la Unió Europea.
La creació de l'euro va ser una mesura agosarada, que es va saltar esglaons. En pura lògica, abans s'haurien d'haver establert les bases d'un política fiscal i financera comuna.
Però la política no és cap ciència lògica i l'aposta per una moneda única va valer la pena, sempre que ara es faci la paret necessària per consolidar-la.
Després de la crisi financera que ha patit el món i que encara pateix l'Espanya, és indispensable avançar en el procés de la unió financera europea. L'Estat espanyol ha estat el que ha fet més malament els deures. Només fa tres anys que el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, deia que la recuperació espanyola estava en marxa. L'equip econòmic del govern de Rajoy no ho ha fet millor que el socialista. El tracte que s'ha donat a la reforma financera ha estat erràtic, discriminatori i ineficaç. Els fa vergonya demanar el rescat bancari.
L'escàndol de Bankia –feu del PP– els hauria de fer caure la cara de vergonya i és la principal causa que encara no s'hagi resolt el tema de Catalunya Caixa, entre d'altres, per normalitzar el sistema financer. El cas espanyol és únic a tot Europa, en aquest sentit. I mentrestant, els bancs no donen crèdit, perquè no tenen accés als mercats i fan impossible qualsevol recuperació.
Per això seria fonamental que la Unió Europea fes un pas endavant en la unió financera. Que sigui el Banc Central Europeu el que assumeixi d'una vegada les funcions del Banc d'Espanya i dels altres bancs centrals de la Unió, de manera que les normes reguladores i d'intervenció de les entitats financeres siguin les mateixes. Si ho haguessin estat fa un any potser hauríem salvat alguna caixa d'estalvis catalana, com els alemanys han salvat les seves. El govern espanyol ja prepara la sisena reforma financera en 3 anys, que em fa més por que una pedregada. Fan reformes financeres i educatives amb la naturalitat amb què hem canviat els vestits d'estiu pels d'hivern.
És millor dependre de Brussel·les que de Madrid. O així ho espero. Europa també pot tenir un mal govern, però el que no tindrà és l'esperit d'escombrar i discriminar Catalunya i les entitats catalanes.
