Barretinaires
“Lou Reed s'afegeix a Dalí, Verdaguer i Jimmy Jump, que han esdevingut les icones més il·lustres del barretinairisme”
Un barretinaire és, segons el diccionari, una “persona que fa o ven barretines”, per bé que tots hem sentit adjectivar amb aquest mot molts ciutadans sensibles amb el fet nacional i els seus usos i costums. “Aquest (o aquella) és un (o una) barretinaire”, encara avui, en ambients refractaris a la cultura catalana indica menyspreu irònic, burleta, cap a qui té especial pruïja per defensar les tradicions nostrades. L'històric retrat del poeta Verdaguer, la interpretació surrealista de Salvador Dalí, o la versió energúmena de Jimmy Jump, han esdevingut les icones més representatives del barretinairisme. Sense oblidar el caganer del pessebre, que deu ser el principal difusor de la nostra adaptació de la gorra frígia arreu del món gràcies a les oportunes versions amb personatges cèlebres que ajuden a exportar-lo.
Des d'ahir tenim un altre barretinaire il·lustre. El senyor Lou Reed està fent circular per internet un dibuix on se'l veu amb barretina. Resulta que el famós músic nord-americà ha utilitzat, per felicitar els seus fans per les festes de Nadal, una il·lustració del dissenyador català Xavier Boronat feta el 2007, quan Reed i altres artistes dels EUA van participar en un recital de poesia catalana a Nova York. És curiós veure com una estrella internacional del pop-rock es cobreix la closca amb la gorra nacional dels catalans sense cap vergonya, mentre que aquí la majoria dels músics que van de moderns, si els ho proposessin, s'hi negarien perquè ho trobarien “barretinaire” en sentit despectiu. Per reflexionar-hi. I, sobretot, que ningú li digui a Lou Reed que si el que volia realment era felicitar les festes de Nadal amb una gorra de Pare Noel, li falta la borla.
