La Columna
Herodes al parvulari
Els fets ocorreguts a la petita ciutat de Newtown (Connecticut) han sembrat l'alarma social que aquests casos acostumen a sembrar. En cinc minuts van morir vint escolars, menors d'edat, i sis mestres. La ciutat no se'n sap avenir. S'ha convertit en una capella ardent. En lloc de jardins, hi ha corones de flors funeràries: les cases estan en silenci. I l'única música que sona són les campanades de mort. Ningú fa preguntes. Saben molt bé, en cada cas, per qui repiquen les campanes. Les fotografies es troben a cada pas. Les seves cares somriuen a la vida. Només de pensar-hi, em ve pell de gallina. Ho trobo horrorós. No és la primera vegada que passa però voldria que fos l'última i no estic gens segur que aquest desig (que deu ser el de tots) es compleixi. No sabem fer front al mal. La maldat ens depassa. No hi trobem explicació. En part, per la confusió mental que arrosseguem de segles. A remolc de les institucions religioses (la meva inclosa), hem estat sobrevalorant el pecat (el mal moral) en detriment del mal físic, o sigui: del sofriment. La primera preocupació de Jesús era el sofriment, especialment el dels febles. I ens costa canviar de xip. El sofriment és la principal font d'ateisme. Ens preocupa l'ateisme i no ens preocupa el sofriment. No és lògic. Em ve a la memòria la famosa pregunta de Leibniz: “Si Deus est, unde malum?, si non est, unde bonum?” (“Si Déu existeix, d'on prové el mal? I si no existeix, d'on prové el bé?”). Val la pena pensar-hi. Sempre serà millor que plantar un policia a la porta de l'escola. Avui té més actualitat que mai la festivitat dels Sants Innocents, que celebrarem ben aviat. El 28 de desembre. No deu ser casual que ja no s'estili gastar innocentades, com es feia abans. Aquest dia, qui més qui menys, tothom estava a l'aguait per evitar que ens empasséssim una mentida creient que era veritat. Sense veure que ja ens l'havíem empassat. Cada any la mateixa: la matança dels Sants Innocents, l'únic crim, dels molts que va cometre, que no podem atribuir a Herodes, perquè, històricament, no va existir. És ara que existeix. El jove que entrà al parvulari armat fins a les dents era Herodes, no el de Judea sinó el nostre. Què pensem fer?