L'abstenció com a sistema
És prou difícil comprovar que un es queda sense discurs i que ha de ressituar-se en funció de les pròpies mancances i de l'ensorrament d'un projecte d'àmbit estatal que tampoc no sap redefinir-se. Si pensàvem que els socialistes catalans havien tocat fons, ens enganyàvem. En la trista posició d'un Parlament renovat, les restes de l'històric PSC viuen submergides en la contradicció continuada, quan no saben trobar un discurs coherent i fins anuncien que pensen viure en una abstenció sense fi. Com a darrer cant de cigne del que podia haver estat i no és, ni serà, Pere Navarro reclamava l'estatus de cap de l'oposició, mentre afirmava que el temps els donaria la raó. El PSC-PSOE –cada vegada menys del primer i més del segon– es comprometé amb una abstenció continuada, durant tota la legislatura, en les qüestions del dret a decidir, hipotecant tot un futur on es pot quedar més sol que la una.
En la situació actual, on caldrà tenir molta capacitat de reinventar-se per poder tirar endavant, afirmar-se en un vot, no vot, de llarga durada més que un error és una manca d'anàlisi política. Les ments pensants del socialisme català, si és que existeixen, no han avaluat prou la dimensió de tal decisió. L'abstenció per l'abstenció és la més palesa demostració que s'ha perdut el rumb, sense saber trobar un discurs propi, potser ofegat per la fermesa dels partits que aquí es declaren a favor de la consulta i el guirigall dels socialistes espanyols, que no saben si són federalistes, autonomistes o unionistes. Pere Navarro i el seu reducte de fidels semblen no saber on anar, tot exhibint una pobresa d'arguments que no poden amagar darrere la cara de pòquer.
Sóc dels que pensen que Catalunya necessita un partit socialdemòcrata ben articulat que serveixi de contrapès a la deriva convergent. Fins creia que una refundació del PSC era la destinada a cobrir aquest espai. Cada vegada veig més difícil que aquesta organització sigui capaç de reprendre el vol. Potser l'esquerra catalana avui passa pel reforçament d'Esquerra i/o Iniciativa; vés a saber, però tot sembla indicar que només un miracle, un miracle laic, pot ressuscitar i donar trempera al partit que van parir els animosos militants de Convergència Socialista.
